Logo de La Coctelera

Pàgina de Martí Rosselló

A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.

13 Abril 2008

EL SANT QUE VEN PAPER IMPRÈS

S'acosta el paroxisme pretesament cultural. S'olora. Encara queden uns quants dies, però ja es comença a olorar. La rosa i el llibre avancen imparables. La rosa no en té cap culpa perquè és, a més d'inodora, muda. El llibre sí. Els llibres sempre oculten un missatge, una traïció, una intenció complexa feta a còpia de signes. I arriba el sant que ven paper imprès i el silenci que exigeix un llibre es torna festa popular. Al meu entendre, un dels millors esdeveniments que tenim en el calendari. Problablement, com quasi sempre, tot plegat és una ficció i prou, però les festes populars ja ho tenen, això.

Qui mana no és ni el llibre, ni el sant que els ven, ni els obscurs autros que fan possible el miracle ni els estranys autors que saben completar-lo. Qui mana és el de sempre: el mercat. Només amb aquesta premissa ens hauríem de quedar tots a casa. I no ho farem.

S'olora aquell època de l'any en què, més enllà de les al·lèrgies tradicionals, ens podrem arribar a creure que vivim en una societat culta de veritat. Els llibres que durem a les mans ho corroboraran i no farem cap esporç per deixar-ho de creure.

servido por martirossello 10 comentarios compártelo favorito

10 comentarios · Escribe aquí tu comentario

sr.pistraus - joan vallvé

sr.pistraus - joan vallvé dijo

Estimat Martí Rosselló,

Has estat galardonat amb el Premi Dardo 2008

L'insto a que segueixi amb el meme i ens recomani 15 blogs que no ens podem perdre.

Salutacions des del Walden III!

15 Abril 2008 | 02:57 AM

jtati

jtati dijo

Un Sant Jordi, patró de Catalunya i d'Anglaterra, amb la creu roja damunt el foncs blanc...

Un sant jordi molt rodó...amb milers de manchesterians per les rambles, un llibre del Rexach, un llibre del Messi i altres pilotes rodones.

I pensar que m'agraden el futbol i el llibre per partida doble! i, en canvi, unificats en senyalada diada, em poden resultar indigestos.

Aprofito per saludar l'incombustible Sr. Pistraus, musical i sideral, iniciativenc i estimulant...SSs

15 Abril 2008 | 04:24 PM

gat de tres peus

gat de tres peus dijo

Si els gats tenim tres peus, per què ens busqueu tres peus?
Contesti senyor Martí.
Contesti senyor Pistaus.
Contesti senyor jtatti.

16 Abril 2008 | 12:16 AM

Pere

Pere dijo

A part dels llibres d' en Reixach i en Messi, també n'hi un altre sobre l'evolució de l'elefant Blau i l'arribada al poder d'en Joan Laporta, però no recordo com és titula. O sigui més esport i més llibres.

Això del mercat del llibre és ben curiós. I el dia de Sant Jordi es veu encara més.Si un és escriptor i prou no vendrà gaires llibres, fora d'alguna extranya excepció S'ha d'ésser una altre cosa, per poder vendre llibres.

L'any passat el llibre més venut per la nostra Diada era una barreja entre novel·la històrica i aquests elements esotèrics que estan de moda des de el Còdigo d'Avinci. Fins aquí res a dir, però resulta que l'autor era un conegut presentador "de la nostra". Quants llibres hagués venut, amb el mateix contingut i la mateixa qualitat literària, si només hagués estat un jove lletraferit de la Garrotxa?

En aquests últims anys s'han fet famosos els llibres dels mediàtics. En Buenafuente, en Soler i altres, que així deuen tenir un suplement de sou. I tanquen el cercle. Com que surts a la televisió ets famós, però si fas ( i vens) un llibre encara ets més famós, et veuen més gent per la tele i a sobre tens aquesta pàtina d'intel·lectual que només et dona si has fet un llibre.

El millor però, per vendre llibres, és ser famós i que el llibre l'hagi escrit un altre. Un altre que se suposa que sap escriure, però que si escriu amb el seu nom no vendrà res. Per això surten llibres d'en Messi, en Reixach i biografies dels famosos més diversos. És com allò que un hi posa el capital i l'altre hi posa la feina. Normalment el que treballa té molts menys beneficis que el que hi ha posat els diners. Això és igual, un hi posa la fama i la cara i l'altre la feina i les hores.

Amb tot això encara hi ha graus. Hi ha famosos que ho són per haver fet alguna cosa socialment valorada, però hi ha famosos que ho són pel fet de ser famosos. L'ofici és ser famós. Aquests també "fan" llibres.

El més curiós és quan s'escriu que tal famós ha fet un llibre amb la "col·laboració" de tal periodista o escriptor. Quins eufemismes!

Au, ja està. Ja sé que només he dit banalitats i coses super- sabudes per tots els lectors d'aquest bloc, però avui dormiré millor i dimecres que ve aniré a passeig per les parades de llibres amb la consciència ben tranquila, i em compraré un piló de llibres de famosos.

16 Abril 2008 | 05:12 PM

JTATI

JTATI dijo

UN LLIBRE D'ASSAIG:

JO TAMBÉ EM COMPRARÉ UN LLIBRE D'UN FAMÓS ESCRIPTOR NASCUT A TREVERIS I ENTERRAT A LONDRES, ES DIU "ELOGIO DEL CRIMEN"...
RECOMANAT.
SEGUR QUE SERÀ EL MÉS VENUT!
ENDEVINEU EL NOM DEL FAMÓS?

UN LLIBRE DE "FICCIÓ":

TAMBÉ COMPRARÉ UN FAMÓS...
ROBERTSON DAVIES (LA TRILOGIA S'HO VAL)

16 Abril 2008 | 05:52 PM

dona llegeix espera sant jordi

dona llegeix espera sant jordi dijo

Jo menjaré sopa de lletres amb un llibre que em fa gràcia i que es diu La PELL freda.
Parla ben dit dels reptes de l'humanitat i el temps que vivim ara.
M'encanta recuperar el fet de la sopa de lletres i que no s'acostuma a fer servir per descriure la literatura.
Troobo a faltar lectures que m'acostin a mí o que em facin veure altres coses que des de casa no veig i que la televisió m'amaga. El mar està aprop i no el sentim gaire o el pas dels trens. Sant Jordi i la rosa és agradable amb els nens que les venen al carrer.
eS molt senzill aquest dia i no el podem deixar escapar.
De petita menjava sopa de lletres i per això la recordo de quan la meva mare em deia que cada lletra que menjava era com anar a l'escola. Ara ja no es fa gaire aquesta ocurrència de sopa i de lletres i de fer-la coincidir amb sANt JOrdi.
Sempre m'ha agradat llegir com de petita, poesies o contes, com m'agradava que em llegissin contes amb veu alta a l'escola. Mes gran he llegit Perez Reverte, els poemes del Benedeti i llibres d'aventures més fàcils però entretinguts com els de Dicq Turpin i de TOm Sawyier. El millor record llegint el tinc amb el nombre de la Rosa que el vaig poder llegir en una setmana al tren i al llit que m'hi posava molt aviat per aprofitar el temps sortint del treball i després de les classes nocturnes.
Mireu que avui m'ha fet pensar molt el dia que s'acosta que serà segurament com sempre ple de novetats i signatures. Es un dia inolvidable i cada any m'agrada.

16 Abril 2008 | 10:47 PM

Sílvia

Sílvia dijo

Sant Jordi és una conseqüència més del tipus de societat en que vivim. La tradició s'ha anat desvirtuant fins a esdevenir el que és i té els trets que podem observar al llarg de l'any en altres dates puntuals: l'enorme poder mediàtic, la preeminència de la quantitat per sobre de la qualitat, els efectes de la publicitat, etc...

El colapse produït per l'allau desproporcionat de llibres que dificulta l'assessorament, la col.locació i la disponibilitat de títols, malauradament, s'incrementa en aquesta diada que ja no és un dia en el qual es dona sortida a llibres que han anat apareixent al llarg de l'any, sino que s'aprofita per a treure com més millor.

És una llàstima que el que vol el lector no sempre es correspongui amb el que li ofereixen, la sort és que sempre podrem trobar alguna petita joia que ens retorni el veritable gust de la literatura.

Sílvia

17 Abril 2008 | 02:40 PM

jtati

jtati dijo

al company gat de tres peus, li contesto el que em pregunta:
reconec estar equivocat, em pensava que els gats tenieu quatre peus i sembla ser que en teniu tres, aleshores he perdut molt temps fent un exercici innecessari. Si tú ets gat, segur que tens més coneixement de causa sobre el nombre de peus que tens. Accepto la teva teoria.

17 Abril 2008 | 11:32 PM

BITXU

BITXU dijo

He de fer una precisió respecte del tema gats i peus. La dita original fa referència a que no li busquis tres PELS al gat i no tres peus tal i com s'acabat nomenant per alló de la desìdia popular. La genètica dels gats fa que en general les gates poden tenir tres colors en el pel que cobreix la seva pell cosa que no pasa en els gats que com a molt en poden tenir dos de colors, d'aquí ve això de que no li busquis els tres pels al gat mascle. Dit això ja podem continuar el debat sobre lo materialista, mercantilista i altres coses en que s'ha tornat lo nostre St. Jordi.

17 Abril 2008 | 11:54 PM

el gato policía

el gato policía dijo

Los gatos que trabajamos de policías tenemos un problema laboral. Me explicaré: ustedes habrán oido hablar de los perros-policía y tal vez sea de tanto hablar de ello que los gatos tenemos un trato discriminatorio. Cuando entré en el cuerpo me destinaron a la benemérita, tras una jubilación anticipada me afiancé una plaza apañada de jefe de la policía municipal premianense. Mi misión era la supervisión de los primeros días de la transición política en la ciudad. Reprimí como pude bajo el paraguas protector de mi tricornio. Luego, enfundado en gorra de plato, me impuse el deber de municipalizar mi tarea y aprovechar mi destreza y mi mirada para centrarme en la juventud de la plaza. Tengo el honor de haber sido el gato polícia que sirvió de enlace con la benemérita en la represión de los peludos que alborotaron Premià en la Marcha de la Libertad.
En suma, menos perros policías y más gatos policías. Gatos de cuatro patas, un para cada punto cardinal de nuestra geografía nacional.

cordialmente.

sargento Prieto, El Gato Policía

18 Abril 2008 | 10:47 PM

Escribe tu comentario


Sobre mí

Avatar de martirossello

Pàgina de Martí Rosselló

ver perfil »
contacto »
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera