A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA COLLITA DEL 68
S'acosta el mític maig. El maig que fa quaranta anys va fracassar, diuen, però que mai no ha quedat oblidat del tot. Potser més endavant tornará a sortir el tema. Segur. Segur que els els dies pròxims se'n parlarà abastament, de la manera que es mereix o la que no es mereix, però abans de qualsevol altra opinió, tinc ganes d'estampar en la virtualitat d'internet i d'aqust blog, la promoció dels que fa quaranata anys en teníem catorze.
A l'escola de la Salle de Premià de Mar, ara fa quaranta anys, hi havia gent tan estrafolària com la que podeu veure aquí.
A més del responsable d'aquest blog, es poden reconèixer insignes premianencs que han acabat decorant, a més o menys distància, la realitat local.
Tampoc no deixa de ser curiosa la capçalera de la foto: la voluntat de la Salle de catalanitzar-se quan encara quedaven set anys ben bons de franquisme crepuscular.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
fabulós! el maig del 68 als Hermanos, això té més valor que les llambordades al Barri Llatí de Paris!
meravellós document! vist al detall, confeso que m'agraden molt els pull-overs de la mainada, encara soc un consumidor d'aquestes preuades indumentàries. Seguint el repas estètic, aquesta colla va guarnida com anaven els estudiants francesos...mireu el google-imatges i cliqueu "mai 68".
Bé, anem a la substància: us veig i sou la classe dels grans! els petits us vèiem molt grans i inabastables, ja veus...ara, fins i tot, ens tractem d'aprop...veig vençuts i vencedors (aplicant l'esquema tradicional del que significa ser guanyador a la nostra societat capitalista). Tot i això, doctoret, si miro a segons quí, jo diria que tú ets dels "vencedors" (aplicant l'altre extrem de l'esquema, fent ús d'un maniqueisme interessat i tendenciós).
Ara jugaré a cromos: "veo, veo": En Casóliva, l'Andreu, en Moreno, en Martí-Roig de les nines, en Rosselló, en Mariages, l'Estrada, en Sánchess...
Aquest document aconsella que l'autor es llenci a l'abisme del memorial 68 que es prepara a la nostra vila...
27 Abril 2008 | 11:54 PM