A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA NORMALITAT DE RODALIES
Fa mesos que no agafo un tren. Des de l'estiu passat, si fa o no fa. Era l'època en què el desgavell de rodalies sortia constantment als diraris i, ho he de dir, només un dia em vaig trobar amb una incidència relativavament remarcable. Els diaris n'anaven plens i ben poc ho vaig notar, les coses com siguin. L'escàndol no va fer més que créixer i els diaris en parlaven dia sí dia també. L'escàndol adquiria proporcions alarmants i els pacients ciutadans--tothom ho deia-- es resignaven a una realitat que els capgirava el dia a dia de manera indigna. Els trajectes més anhelats eren els que provenien de Baix Llobergat i el gran responable era la construcció del TAV i la seva imminent arribada a Barcelona. El desgavell, però, de manera que els no entesos no podíem entendre, s'estenia per totes les línies. Rodalies era un caos. Hi havia avaries diàries a causa de les contingències més inversemblants. L'escàndol semblava servit.
Tot d'una, però, i d'una manera que a hores d'ara encara em costa entendre, es va imposar el silenci. Hi tenia a veure, en tot plegat, l'estratègia i la mentida política a l'ús? El cas és que l'escandol va deixar d'apareixer en primera pàgina, jo vaig deixar d'agafar trens i la normalitat més absoluta es va imposar en les pàgines dels diaris i, no cal dir-ho, en les pantalles dels televisors. L'escàndol s'havia acabat.
Les notícies de les contingències diàries a rodalies, els retards quasi fixos de cada dia, van ocupar tot d'una els breus de la premsa o un petit parèntesi en l'estat del trànsit ferroviari en les ràdios que oferien informacions immediates. La normalitat. en canvi, pel que sento i observo, el caos continua intacte, però ja ha aconseguit l'estatus de normalitat. Els retards de rodalies són la norma i, per tant, la notícia ha desaparegut.
Qui recorda, a hores d'ara, que el servei de rodalies continua existint? El TAV funciona de meravella i el percentatge de descontents és estadísticament baixíssim. La resta ha deixat d'importar i a hores d'ara ningú no dóna un duro per una notícia que faci referència al servei de rodalies. N'hauria de passar alguna de molt grossa, alguna cosa que trengués la normalitat dels redards diaris. Al cap i a la fi, els usuaris hi estan més que acostumats i ha deixat de ser alguna cosa que es pugui situar més enllà de la normalitat més absoluta. Com els embussos de trànsit de cada matí en totes les carreteres.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.