Mites de la universitat

Inspirant-me amb el meu amic de la xarxa Glamboy (hola glam!), i amb els seus escrits de denúncia, vui queixar-me dels mites que ronden per la universitat, com a mínim de la meva..

ROBA

A vere, som al abril, ja ho sé. També sé que les primeres calors posen a to a les nenes més "caloroses", però, aquests dies de calor, el que es diu calor calor precisament no en fa. Perquè les noies porten taaaant poca roba, ensenyant tota la ronyonada, com diu la meva àvia? relament fa tanta calor o es que jo sóc excessivament fredolica?? No entenc, no tenen fred? perquè cal ensenyar tants pits, tanta esquena, i el més important, ja no ensenyen tanga, ensenyen LA RAJA DEL CUL, CLA I CATALÀ!! on hem arribat, molt fort. Ara ja no notes la diferència entre anar de festa i anar a classe, haurè de fer-ne la tesi doctoral, relament em precocupa la seva salud, pobretes....

ASSIGNACIÓ CADIRES

Es veu, que hi ha una llei no escrita sabuda per tothom, que si el primer dia t'adjudiques un lloc a la classe, no pots canviar mai! hi ha avantatges i inconveniets. Un avantatge és que si segueixes l'intinerari marcat per la facultat i fas les assignatures del curs que toquen, sempre tens cadira segur! però, si feu com jo, que faig 4 cursos alhora (si, si, 4...ara una assignatura d'aquí, una d'allí..), doncs tens la mala sort de no trobar lloc, o que depen d'on seus, arriba una tia repel·lent i et diu que és el seu lloc: "perdona, que hi posa el teu nom aquí"? ; "no, però és el meu lloc, et creus que per ser de 4rt curs fas el que vols"? PERDONAAA??!! jo amb bona fe.... repel·lents de primera fila, a cada curs n'hi ha...
.
TREBALLS EN GRUP

Intenteu no fer això, sempre trobes algú que no treballa, quen tu t'has matat la nit anterior per portar-ho tot ben fet, o en el seu defecte, arribes a la quedada de grup i veus que la teva part, de 10 folis, s'ha reduit a uns paràgrafs insignificats perquè ara resulta que s'ha decidit fer un power point diferent, i tanta informació no hi cap! COM? m'ho podies haver dit abans!

COPISTERIA

Aneu a l'hora que aneu a la vostra copisteria, SEMPRE hi ha cua, SEMPRE! les dones, amb una partxorra increíble, que més a poc a poc no poden anar, a sobre es posen bordes quan els hi dius: "perdona, t'he dit el nº 65, no el 87" ; "como? mentira, me lo pagas igual!", brrrrr!! no puc amb elles, hi calaré foc, tots els documents cremats! ale ale que maco! per no mencionar que han empapelat les parets amb fotos dels seus fills.

Podria parlar sobre més coses, però aquesta setmana m'ha passat tot això, i estic bastant indignada amb la meva facultat... bé, més que amb la facultat, la fauna que hi habita, oi? un dia escriuré sobre la fauna, o si algú vol que ho faci, riurem tots una mica. Glam, si et ve de gust t'ho proposo, "la fauna que podem trobar a qualsevol universitat", sona bé!

servido por qualche 5 comentarios compártelo favorito

Aquesta nit

M'agradaria penjar una foto d'ell, que tothom veiés lo meravellos que és!! cridar al món sencer que he trobat a la persona de la meva vida, i que vui passar la resta dels meus dies al seu voltat.

Aquesta nit he tingut un mal somni. He somiat que el perdia, que marxava d'aquest món a les meves mans, i no podia fer res per evitar-ho, cridava i plorava, però ningú em podia ajudar a pesar de la gent que hi havia al meu voltant.

M'he aixecat de cop, tremolant i plorant, i ell m'ha abraçat i m'ha calmat amb petons a la galta, i he dubtat de la seva existència, no sabia si encafra somiava o havia tornat a la realitat, però he notat la seva escalfor, els seus braços, els seus llavis, i he donar gràcies a nosé qui, per deixar-me gaudir de la seva companyia, per disfrutar d'ell, per estimar-me, i per estimar-lo.

L'he abraçat fortament, com mai, amb les llàgrimes als ulls, i he pogut sentir que és vital per mi, que sense ell ara ja no sóc jo, que és ell qui dona sentit a la meva vida, que gràcies a ell sóc feliç.

servido por qualche 2 comentarios compártelo favorito

somnis... eterns

Ell té el cap sobre els hombros i els peus a terra,
a mi m'encanta somiar i imaginar.

servido por qualche 2 comentarios compártelo favorito

**

servido por qualche 2 comentarios compártelo favorito

melodies sota llençols

Sota els llençols m'acompanyes en una música celestial, creada pels déus, especialment pensada per aquest moment, pels dos.

Un ritme màgic ens fa ballar aquesta dansa. Avui he demanat la teva presència per sentir-te prop meu, perquè necessito passar la mà per la teva pell tant fina, perquè necessito la teva escalfor, perquè necessito els teus braços forts, perquè et necessito.

Amant. Sota els llençols hi ets requerit. Sento el teu respirar, sento el teu cos cada vegada més calent i formant un tot, accelerant la melodia i creant un nou ritme acompassat. Esclat d'eufòria, esclat d'alegria, esclat d'amor. Et manifesto el meu desig i tu em tornes un somriure, que l'amago i me'l guardo.
Et sento dins meu...et necessito dins meu!

El meu cos és teu. Sí. així com és meu la teva pell, els teus ulls, el teu somriure, el teu cor.

Agafa'm la mà, deixa't portar, anem endavant. No pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.

"És més que estimar, és desitjar. Et desitjo" - va dir ell...

servido por qualche 3 comentarios compártelo favorito

Una del Roy

Veieu aquesta imatge del grandíssim Roy Litchenstein?? doncs sóc jo, estressada, cada dia més... m'ha plasmat, m'ha retratat, encara que ell no ho sàpiga, jeje, "quin humor a questes hores qualche"

sota pressió, sota pressió...

servido por qualche 1 comentario compártelo favorito

Odi***** i amb 5 estrelles

Odio els dies raros com avui. Els odio amb totes les meves forçes.

Plou!! a sobre plou... dies com avui: al sobre. Ben tancat! i barrat clar. No vui que entri ningú, i quan dic ningú, és NINGÚ! no hi ha ningú, ningú és res, és ell, és ella, són ells!

Sóc així, faig això, m'importen aquestes coses, i sóc sensible a d'altres d'acord???? SÓC AIXÍ!

I el més important, no vui canviar, m'agrada ser com sóc, per primer cop he començat a estimar-me...no necessito juduicis de valor amb una subjectivitat com a ganivets, es claven, però en ves de sang, jo derramo llàgrimes.

servido por qualche 3 comentarios compártelo favorito

kiss from a rose *

No sé si això és un comiat, un adéu, un fins sempre o un fins un aviat. La meva falta d'escrits no es perquè estigui enfeinada, no en té la culpa la facultat, sóc jo.

Vaig començar aquest blog perquè la meva vida era buida, estava trista, sola, dessolada, i això era una gran via d'escapamanet cap al món exterior, i una gran forma d'expressar el que sentia. Era una forma de "teràpia", als psicòlegs ens agrada molt tot això. I així va ser, vaig saber expressar, exterioritzar tot el que sentia, bo i dolent. Vaig fer amics i gent que em comprenia, que em recolzava i que m'animava, i em deien que era se'm veia molt activa i plena d'energia, com relament sóc! però que feia temps que no em sortia.

Amics meus, puc dir que ja estic "curada". Sóc feliç, sóc molt feliç!! visc en una felicitat desmesurada, em surt per les orelles!! en part gràcies a vosaltres, en aprt gràcies a la valentia que no sabia que tenia i que vaig treure de sota les pedres, i en part gràcies a la persona que he conegut que ha caviat la meva vida, li dec molt, més del que es pensa crec.

Així que, si ara escric serà per plaer, perquè un dia relfexionaré sobre alguna cosa que m'ha sorprès o agradat, o per denúnciar alguna cosa injusta, com sempre dic, alguna cosa trobaré... "qualche" de fet, és "alguna cosa" en italià.

Moltes gràcies doncs, al meu bruixot preferit, la primera persona que es va fixar en mi, en el que escrivia, i que SEMPRE m'ha recolzat i ha tingut les apraules adequades.

Gràcies Pignon, sempre m'has entès, i m'he vist molt refelxada amb els teus escrits, amb el teu sofriment, m'has ajudat més del que realment et penses. Espero que la vida et torni un gran somriure, però pensa que perquè te'l torni primer has de somriure tu.

Com no!! glamboy!!! ets el meu ídol!!! de devó, tens una energia que se'm ha enganxat, i el teu bon rotllo d'anar per la vida és admirable i envejable, segueix així! denunciant el que no està bé, i espero que un dia el món sigui un lloc just per viure.

Com no tambè, no em vui deixar a la quapa mcmahon, al chibi i al miquelturó, gràcies per passar pel meu blog, per llegir-me i escriure'm, que tingueu molta sort.

Una abraçada a tots!!! m'en entorno a la lluna, que allí he trobat un niuet molt acollidor, però tranquils que aniré baixant de tant en tant per fer "visita de metge" que diem a les meves terres, es a dir, fer una visita curta, per saludar-vos o deixar algun escrit.

Un petonas a tots!! sou genials *

servido por qualche 2 comentarios compártelo favorito