Logo de La Coctelera

Des de La Vall d'Ebo

Categoría: societat

11 Julio 2007

El silenci dels pastors.

El Tribunal Suprem acaba de confirmar la sentència dictada en el seu dia per l'Audiència Provincial de Madrid contra l'arquebisbat de Madrid, és a dir contra el cardenal Rouco Varela, per no vigilar degudament els capellans pederastes. Aquesta sentència estableix que Rouco és el responsable civil subsidiari per un cas d'abusos a un menor, abusos perpetrats per un sacerdot del barri madrileny d'Aluche.

“Ai d'aquell que escandalitza un xiquet, perquè els seus àngels no deixen de contemplar el rostre del Senyor” On estàveu, monsenyors, quan s'escandalitzava a un xiquet? Protestant per l'assignatura de l’“Educació per a la Ciutadania”? Eixa assignatura perversa i immoral que ensenya als ciutadans a ser això... Ciutadans.

Potser estàveu acaçant el nou ministre de sanitat, Bernat Sòria, investigador mundialment conegut en l'àmbit de la biomedicina a qui l'incomparable “Martinez Pujalte” de l'episcopat, el reverend Martínez Camino, ha qualificat de “Perill per a la societat”?

Estàveu perseguint de la vostra ira i mala fe els sacerdots de la parròquia de Sant Carles Borromeo de Madrid, a eixos “rojos” capellans prògres salva “sidosos i drogates”?

Tal vegada estàveu de manifestació amb l'a.v.t o fustigant la llei de paritat, o tal vegada camejant fastiguejats contra la Llei de matrimonis homosexuals?

Empareu directament o indirectament a pederastes sota el vostre comandament i sacrifiqueu al corder. En nom de què?, de qui?

servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

18 Junio 2007

MÉS DE 8 MILIONS DE XIQUETS EN EL MÓN SÓN ESCLAUS

L'11 d'aquest mes, l'organització internacional “Save the children” va traure a la llum un esgarrifos informe sobre treball i esclavitud infantil. Et pots descarregar aquest informe en format Pdf. Seguint el vincle següent: “Trenquem les cadenes de l'esclavitud infantil”.



Segons aquesta organització “actualment, existeixen 218 milions de xiquets treballadors en el món amb edats compreses entre els 5 i els 17 anys. Més de la meitat d'ells, uns 126 milions de xiquets, realitzen treballs perillosos i uns 8 milions i mig ho fan en condicions d'esclavitud, atrapats en les pitjors formes de treball il·legal, degradant i perillós.

Hi ha vuit formes més freqüents en les que els xiquets i xiquetes són obligats a treballar. L'informe descriu les terribles condicions en què els menors són obligats a treballar, l'impacte directe que tot açò té en les seues vides i recomanacions per a combatre aquests abusos.

Aquestes vuit formes d'esclavitud infantil són treballs que destrueixen de forma horrible la infància de milions de xiquets en tot el món:

Tracta infantil: Cada any 1,2 milions de menors són víctimes del tràfic infantil. Un negoci que mou a l'any 23.500 Milions de €.

Explotació sexual amb fins comercials: 1,8 milions de menors en tot el món estan sent explotats sexualment amb fins comercials.

Treball infantil forçós per endeutament: Desenes de milions de xiquets en el món treballen per a pagar a usurers els deutes de les seues famílies.

Treball forçós a la mina: A Àfrica occidental, 200.000 menors treballen en mines i pedreres d'or. Constitueixen més d'un terç del total de la mà d'obra.

Treball forçós en l'agricultura: 132 milions de xiquets i xiquetes menors de 15 anys, alguns en règim d'esclavitud, treballen en aquest sector.

Xiquets soldats/combatents: 300.000 Xiquets i xiquetes menors de 15 anys estan relacionats d'alguna manera amb les forces armades. Alguns tenen tan sols 7 anys.

Matrimoni infantil forçós: 14 milions de xiquetes adolescents donen a llum cada any i 100 milions de xiquetes contrauran matrimoni abans de complir els 18 durant la pròxima dècada, la gran majoria per obligació.

Esclavitud domèstica: Els menors treballadors domèstics, en la seua majoria xiquetes, pateixen càstigs extrems com a colps amb planxes cremant, flagel·lacions i cremades amb aigua bullint en els seus cossos.

servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

14 Junio 2007

Saramago: "... es presenten temps de foscor: el feixisme pot tornar".

Sara Mago, una excel·lent pintora" (Esperanza Aguirre, ministra d'Educació, Cultura i Esports. 1996-1999).





Agències -Dijous 14 de juny de 2007-

'Abans ens agradava dir que la dreta era estúpida, però hui en dia no conec res més estúpid que l'esquerra', va dir ahir José Saramago durant l'última jornada del cicle 'Lliçons i mestres', que durant tres dies ha reunit en Santillana del Mar a escriptors, crítics literaris i professors al voltant de les figures de Carlos Fuentes, de Juan Goytisolo i de l'escriptor portuguès.

L'escriptor portuguès va dedicar gran part de la seua intervenció a expressar la seua fonda preocupació pel mal funcionament del sistema democràtic i pel fet que els governs siguen 'els comissaris polítics del poder econòmic'.
'El món el dirigeixen organismes que no són democràtics, com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o l'Organització Mundial de Comerç', va dir Saramago, qui va invitar els ciutadans a 'perdre la paciència' i a fer alguna cosa per a intentar canviar la situació.

'És hora d'udolar, perquè si ens deixem portar pels poders que ens governen, i no fem res per contrarestar-los, es pot dir que ens mereixem el que tenim'.

Saramago és membre del Partit Comunista Portuguès, i molt crític amb els partits d'esquerra que, quan diuen que 's'acosten al centre', en realitat 'el que fan és acostar-se a la dreta'.
'Ja no hi ha governs socialistes, encara que s'anomenen així els partits que estan en el poder', va dir l'escriptor, per a al·ludir a països com Itàlia i Portugal i precisar a línea seguida que, amb les seues paraules, no es referia a Espanya, on el Govern socialista 'compensa la política neoliberal, de la que no pot escapar, amb importants lleis de tipus social'.
'Abans', agradava 'molt dir que la dreta era estúpida'. 'Per tant jo he de dir que, avui, no conec res més estúpid que l'esquerra', va dir.

En una època en què 'tot es pot rebatre', ningú qüestiona la democràcia, encara que 'tots sabem que vivim sota una plutocràcia: són els rics els que governeu.

Als seus 84 anys, l'escriptor creu que ja 'no queda molt de temps' per a tractar de canviar el món. 'Estem arribant al final d'una civilització i es presenten temps de foscor: el feixisme pot tornar'.
Per això 'cal fer alguna cosa', en un món on 'l'engany és el rei de la terra', va afirmar el novel·lista, qui, com a exemple d'engany, va recordar el procés que va desencadenar la guerra d'Iraq i va al·ludir a les multitudinàries manifestacions de protesta que va haver-hi en nombrosos països, que van estar 'molt bé', però que de poc van servir.

Potser les manifestacions no aconseguisquen el que pretenen, però als ciutadans els queda una altra solució: 'menysprear als qui ens governeu i ens enganyen tots els dies'.



Tags: saramago, rebelio

servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

13 Junio 2007

"Mira per on..."

Per a afegir el meu granet d'arena personal al post "Atalaya" de l'amic Diego, L'home del Tibet, aconselle la lectura del genial article d'avui de Juan josé Millàs en el "Levante":



Mira per on

JUAN JOSÉ MILLÀS (Levante, 13/06/07)

Els aliments s'utilitzaran en breu com un trage a mesura. Tal és almenys el que afirmen els experts en alimentació, que crec que s'anomenen nutricionistes. L'existència d'experts en alimentació és un poc xocant. Es suposa que el cos de cadascú hauria de portar dins un nutricionista que diguera açò sí, açò no. Però els essers vius vénen al món a sobreviure i mengen del que hi ha, siguen llagostí o xulles de corder. El nutricionisme és una malaltia de rics. Imagineu-se a un nutricioniste a Àfrica, recomanant la dieta mediterrània als xiquets famèlics i als seus afligits pares. El G-8, per cert, ha decidit cronificar els mals d'Àfrica a través d'una sèrie d'ajudes que alleugen les seues malalties sense curar-les.

Per no eixir d'Àfrica, un amic que acaba d'arribar d'allí em conta que quan explicava als natius que ell era professor de música es quedaven sorpresos. No sabien que la música es poguera ensenyar perquè per a ells formava part de l'atmosfera. Els semblava que ensenyar música era com ensenyar a respirar o a fer la digestió. Però és que nosaltres també ensenyem a respirar i a fer la digestió (el ioga i la migdiada). No volem imaginar el que dirien els xiquets africans si els visitara el nutricionista.

- I vostè a què es dedica?

- Ensenye a la gent el que ha de menjar i en quines quantitats.
Ensenyar a menjar en un lloc on no hi ha menjar (encara que sí molta música) o ensenyar a beure on no hi ha aigua pot resultar extravagant. Vostès i jo vivim en un món extravagant, on s'ensenya a respirar, a escoltar música, a menjar i a fer la digestió. I tot això gràcies als supermercats, on el mateix pots adquirir un CD de música clàssica que un alvocat de Colòmbia. Aviat anirem al Corte Inglés amb una targeta genòmica (crec que s'anomenen així) que passarem per un ordinador per a saber el que hem de menjar aquesta setmana. Ignorem si les lleis perseguiran al què es salte les indicacions de la dita targeta. A Àfrica se la menjarien. I sense amanir.




servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

12 Junio 2007

"T'agradaria que el teu institut s'anomenara De Juana Chaos?"

"L'associació per a la Memòria Històrica Amigos de los caidos por la Llibertad (1939-1945) desenvolupa una campanya de sensibilització ciutadana per a aconseguir que un institut d'Educació Secundària de Lorca deixe de portar el nom d'un ministNom d'un ministre franquista clau en la repressió dels educadors republicans, José Ibáñez Martín. Com a part d'eixa campanya estan distribuint uns cartells amb un impactant missatge: “T'agradaria que el teu institut s'anomenara De Juana Chaos?”. " (El Plural.com)

La campanya ha servit també perquè des d'altres punts d'Espanya recorden que també pateixen centres dedicats a José Ibáñez, concretament dos a Terol, d'on era originari (a la capital i a la localitat d'Utrillos) i un altre en El Ferrol. Com a ministre d'Educació Nacional de 1936 a 1951, Ibáñez va ser l'encarregat de reorientar la docència a Espanya allunyant de la mateixa als educadors procedents de la República i dotant a tot el sistema d'un fort sentit ultracatòlic. Floren Dimas recorda que a aquest personatge se l'anomenava “el Torquemada del segle XX” i que "alguns noms d'institucions no són neutres ni innocents, sinó que responen a l'intent d'exemplificar ideologies sobre les quals convé estar molt vigilants".
Per a fer-se una idea de la "constitucionalment correcta" figura de José Ibañez Martín, vos aconselle la lectura del seu resum biogràfic publicat per l'historiador
José Ramón Villanueva Herrero.



servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

8 Junio 2007

“Eixa Espanya inferior que ora i badalla, vella i tafur, borrasquera i trista...”

El capellà de Vilanova de Bogas (Toledo), ha distribuït entre els pares dels xiquets que acudeixen a catequesi una carta que avisa que "les parròquies es guarden el dret de poder negar a algú la catequesi si no es presenta objecció de consciència [a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania ]"..../... "Els pares que es consideren cristians i vullguen que els seus fills s'eduquen en els valors i principis morals de l'Evangeli, han de presentar a la secretaria del col·legi l'objecció de consciència com més prompte millor, ja qu'aquesta assignatura va frontalment en contra d'aquests valors i principis".

Aquesta contundent missiva va acompanyada d'una altra de l'arquebisbe de Toledo i cardenal primat d'Espanya, Antonio Cañizares, en la que es pot llegir:: "Aquesta Educació per a la Ciutadania és inacceptable en la forma i en els fons: en la forma, perquè imposa legalment a tots una antropologia que només alguns comparteixen i, en els fons, perquè els seus continguts són perjudicials per al desenvolupament integral de la persona".

En un article d'avui, El País, recorda que “Els bisbes s'han oposat des del principi a aquesta nova assignatura, per exemple, per la possibilitat que s'ensenye als escolars que els matrimonis homosexuals estan reconeguts per la llei. Tant ells com el PP i algunes associacions catòliques promouen l'objecció de consciència. L'assignatura és obligatòria i, per tant, els col·legis tenen l'obligació d'impartir-la a tots els seus alumnes. Els seus continguts repassen les relacions personals, la vida en comunitat, la igualtat entre hòmens i dones, la Constitució, els Drets Humans, la seguretat vial o la globalització, entre altres.”

... Vaja, i ara xantatgistes...

servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

23 Mayo 2007

Informe 2007 d'Amnistia Internacional: calç i arena per a Espanya

Us aconselle la lectura de l'informe 2007 d'Amnistia Internacional: AI assegura que "ha continuat havent-hi informes de tortura i maltractaments infligits, en molts casos amb impunitat, per funcionaris encarregats de fer complir la llei". Si bé destaca molt positivament la ratificació per part d'Espanya, a l'abril del 2006, del Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura signat en 2005. "A pesar d'això, va mantenir pràctiques condemnades pel relator especial de l'ONU sobre la qüestió de la tortura per considerar que augmentaven el risc de tortura i maltractament, com la detenció en règim d'incomunicació".


Altres temes destacats són la violència contra la dona que continua sent "un problema greu". "... , els nous tribunals dedicats a instruir tals causes no tenien recursos suficients per a ocupar-se de l'elevat nombre d'elles que es presentaven", lamenta l'organització. "Les autoritats judicials van rebutjar més del l20 per cent de les sol·licituds d'ordres de protecció presentades per víctimes", es llig en l'Informe.

En un pla positiu, AI destaca la decisió del Tribunal Suprem, al juliol del 2006, d'anul·lar la condemna imposada a Hamad Ahmet, (qui a l'octubre del 2005 -a la seua tornada a Espanya des de Guantánamo, on havia estat reclòs des de 2002- havia sigut declarat culpable de pertànyer a una organització terrorista per l'Audiència Nacional i condemnat a set anys de presó) El Suprem "va determinar que Guantánamo constituïa un limbe jurídic, sense garanties ni control, per la qual cosa tota prova procedent d'allí havia de ser declarada completament nul·la".

Més informació en:

Amnistia Internacional: informe 2007

servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito

21 Mayo 2007

Canvi electoral a València pel 27 M?

Un estudi universitari, basat en 1.874 entrevistes domiciliàries, realitzades entre els últims dies d'abril i primers de maig, dirigit pel catedràtic d'Estadística José-Miguel Bernardo, considera "molt probable" un canvi electoral el 27 de maig en les autonòmiques.

Segons Bernardo, el seu treball científic es fonamenta en una "metodologia bayesiana objectiva". D'acord amb les dades, el resultat més probable en les eleccions autonòmiques atorga 47 diputats al PP, 43 al PSOE i 9 a Compromís pel País Valencià. José-Miguel Bernardo explica que la diferència essencial entre el seu estudi i les enquestes del CIS publicades últimament està en la selecció dels segments de població per a la realització del treball de camp i l'assignació d'escons (per a la qual Bernardo ha realitzat prop d'un milió d'integrals) dels indecisos i dels que no responen s'efectua segons un model bayesià "que utilitza l'edat, el gènere i el nivell d'estudis com co-variables".



Més sobre el tema a l'article de "Levante" del 19/05/07.

Més sobre el teorema de Bayes. (Article Wikipedia)

servido por rafa-llodra sin comentarios compártelo favorito


Sobre mí

Avatar de rafa-llodra

Des de La Vall d'Ebo

ver perfil »
contacto »
Rafa Llodrà. La Vall d'Ebo (Alacant).

Mensaje del Gran Jefe Seattle, de la tribu Dewamish, al presidente de los Estados Unidos de Norteamérica Franklin Pierce. (1855).

El Gran Jefe Blanco de Washington nos envió un mensaje diciendo que quiere comprar nuestras tierras. El gran jefe nos envió también palabras de amistad y de buena voluntad. Esto es muy amable por su parte, pues sabemos que él no necesita nuestra amistad. Sin embargo nosotros meditaremos su oferta, pues sabemos que si no vendemos vendrán seguramente hombres blancos armados y nos quitarán nuestras tierras.

Pero, ¿cómo es posible comprar o vender el cielo o el calor de la tierra? Nosotros no comprendemos esta idea. Si no somos dueños de la frescura del aire, ni del reflejo del agua, ¿cómo podréis comprarlos?

Nosotros tomaremos una decisión. El Gran Jefe de Washington podrá confiar en lo que diga el jefe Seattle, con tanta seguridad como en el transcurrir de las estaciones del año. Mis palabras son como las estrellas, que nunca tienen ocaso.

Cada partícula de esta tierra es sagrada para mi pueblo. Cada brillante aguja de pino, cada grano de arena de las playas, cada gota de rocío de los sombríos bosques, cada calvero, el zumbido de cada insecto... son sagrados en memoria y experiencia de mi pueblo. La savia que asciende por los árboles lleva consigo el recuerdo de los pieles rojas.

Los muertos de los hombres blancos olvidan la tierra donde nacieron cuando parten para vagar entre las estrellas. En cambio, nuestros muertos no olvidan jamás esta tierra maravillosa, pues ella es nuestra madre. Somos parte de la tierra y ella es parte de nosotros. Las flores perfumadas, el venado, el caballo, el gran águila, son nuestros hermanos.. Las cumbres rocosas, los prados húmedos, el calor del cuerpo de los potros y de los hombres, todos somos de la misma familia.

Por todo ello, cuando el Gran Jefe de Washington nos comunica que piensa comprar nuestras tierra exige mucho de nosotros. Dice que nos reservará un lugar donde podamos vivir agradablemente y que él será nuestro padre y nosotros nos convertiremos en sus hijos.

Pero, ¿es eso posible? Dios ama a vuestro pueblo y ha abandonado a sus hijos rojos. El envía máquinas para ayudar al hombre blanco en su trabajo y construye para él grandes poblados. Hace más fuerte a vuestro pueblo de día en día. Pronto inundaréis el país como ríos que se despeñan por precipicios tras una tormenta inesperada. Mi pueblo es como una época en regresión pero sin retorno. Somos raza distintas. Nuestros niños no juegan juntos y nuestros ancianos cuentas historias diferentes. Dios os es favorable y nosotros, en cambio, somos huérfanos.

Nosotros gozamos de alegría al sentir estos bosques. El agua cristalina que discurre por los ríos y los arroyos no es solamente agua, sino también la sangre de nuestros antepasados. Si os vendemos nuestras tierras debéis saber que son sagradas y enseñad a vuestros hijos que son sagradas y que cada reflejo fugaz del agua clara de las lagunas narra vivencias y sucesos de mi pueblo. El murmullo del agua es la voz de mis antepasados.

Los ríos son nuestros hermanos que sacian nuestra sed. Ellos llevan nuestras canoas y alimentan a nuestros hijos. Si os vendemos nuestras tierras debéis recordar esto y enseñad a vuestros hijos que los ríos son nuestros hermanos y que, por tanto, hay que tratarlos con dulzura, como se trata a un hermano.

El piel roja retrocedió siempre ante el hombre blanco invasor, como la niebla temprana se repliega en las montañas ante el sol de la mañana. Pero las cenizas de nuestros padres son sagradas, sus tumbas son suelo sagrado, y por ello estas colinas, estos árboles, esta parte del mundo es sagrada para nosotros. Sabemos que el hombre blanco no nos comprende. El no sabe distinguir una parte del país de otra, ya que es un extraño que llega en la noche y despoja a la tierra de lo que desea. La tierra no es su hermana sino su enemiga y cuando la ha dominado sigue avanzando. Deja atrás las tumbas de sus padres sin preocuparse. Olvida tanto las tumbas de sus padres como los derechos de sus hijos. Trata a su madre, la tierra, y a su hermano, el aire, como cosas para comprar y devastar, para venderlas como si fueran ovejas o cuentas de colores. Su voracidad acabará por devorar la tierra, no dejando atrás más que un desierto.

Yo no sé, pero nuestra forma de ser es diferente a la vuestra. La sola visión de vuestras ciudades tortura los ojos del piel roja. Quizá sea porque somos unos salvajes y no comprendemos. No hay silencio en las ciudades de los blancos. No hay ningún lugar donde escuchar cómo se abren las hojas de los arboles en primavera o el zumbido de los insectos. Quizá sea sólo porque soy un salvaje y no entiendo, pero el ruido de las ciudades únicamente ofende a nuestros oídos. ¿De qué sirve la vida si no podemos escuchar el grito solitario del chotacabras, ni las querellas nocturnas de las ranas al borde de la charca? Soy un piel roja y nada entiendo, pero nosotros amamos el rumor suave del viento, que acaricia la superficie del arroyo, y el olor de la brisa, purificada por la lluvia del medio día o densa por el aroma de los pinos.

El aire es precioso para el piel roja, pues todos los seres comparten el mismo aliento: el animal, el árbol, el hombre..., todos respiramos el mismo aire. El hombre parece no notar el aire que respira. Como un moribundo que agoniza desde hace muchos días, es insensible a la pestilencia.

Pero si nosotros o vendemos nuestras tierras no debéis olvidar que el aire es precioso, que el aire comparte su espíritu con toda la vida que mantiene. El aire dio a nuestros padres su primer aliento y recibió su última expiación. Y el aire también debe dar a nuestros hijos el espíritu de la vida. Y si nosotros os vendemos nuestras tierras, debéis apreciarlas como algo excepcional y sagrado, como el lugar donde también el hombre blanco sienta que el viento tiene el dulce aroma de las flores de las praderas.

Meditaremos la idea de vender nuestras tierras, y si decidimos aceptar, será sólo con una condición: el hombre blanco deberá tratar a los animales del país como a sus hermanos. Yo soy un salvaje y no lo entiendo de otra forma. Yo he visto miles de bisontes pudriéndose, abandonados por el hombre blanco tras matarlos a tiros desde un tren que pasaba. Yo soy un salvaje y no puedo comprender que una máquina humeante sea más importante que los bisontes, a los que nosotros cazamos tan sólo para seguir viviendo.

¿Qué sería del hombre sin los animales? Si los animales desaparecieran el hombre también moriría de gran soledad espiritual. Porque lo que le suceda a los animales, también pronto le ocurrirá al hombre. Todas las cosas están relacionadas entre sí. Lo que afecte a la tierra, afectará también a los hijos de la tierra.

Enseñad a vuestros hijos lo que nosotros hemos enseñado a nuestros hijos: la tierra es nuestra madre. Lo que afecte a la tierra, afectará también a los hijos de la tierra. Si los hombres escupen a la tierra, se escupen a si mismos. Porque nosotros sabemos esto: la tierra no pertenece al hombre, sino el hombre a la tierra. Todo está relacionado como la sangre que une a una familia. El hombre no creó el tejido de la vida, sino que simplemente es una fibra de él. Lo que hagáis a ese tejido, os lo hacéis a vosotros mismos.

El día y la noche no pueden convivir. Nuestros muertos viven en los dulces ríos de la tierra, regresan con el paso silencioso de la primavera y su espíritu perdura en el viento que riza la superficie del lago.

Meditaremos la idea del hombre blanco de comprar nuestras tierras. Pero, ¿puede acaso un hombre ser dueño de su madre? Mi pueblo pregunta: ¿qué quiere el hombre blanco? ¿Se puede comprar el aire o el calor de la tierra, o la agilidad del venado? ¿Cómo podemos nosotros venderos esas cosas, y vosotros cómo podríais comprarlas? ¿Podéis acaso hacer con la tierra lo que os plazca, simplemente porque un piel roja firme un pedazo de papel y se lo entregue a un hombre blanco? Si nosotros no poseemos la frescura del aire, ni el reflejo del agua, ¿cómo podréis comprarlos? ¿Acaso podréis volver a comprar los bisontes, cuando hayáis matado hasta el último?

Cuando todos los bisontes hayan sido sacrificados, los caballos salvajes domados, los misteriosos rincones del bosque profanados por el aliento agobiante de muchos hombres y se atiborren de cables parlantes la espléndida visión de las colinas... ¿dónde estará el bosque? Habrá sido destruido. ¿Dónde estará el águila? Habrá desaparecido. Y esto significará el fin de la vida y el comienzo de la lucha por la supervivencia.

Pero vosotros caminaréis hacia el desastre brillando gloriosamente, iluminados con la fuerza del dios que os trajo a este país y os destinó para dominar esta tierra y al piel roja. Dios os dio poder sobre los animales, los bosques y los pieles rojas por algún motivo especial. Ese motivo es para nosotros un enigma. Quizás lo comprendiéramos si supiésemos con qué sueña el hombre blanco, qué esperanza trasmite a sus hijos en la largas noches de invierno y qué ilusiones bullen en su imaginación que les haga anhelar el mañana.

Pero nosotros somos salvajes y los sueños del hombre blanco nos permanecen ocultos. Y por ello seguiremos distintos caminos, porque por encima de todo valoramos el derecho de cada hombre a vivir como quiera, por muy diferente que sea de sus hermanos.

No es mucho realmente lo que nos une. El día y la noche no pueden convivir y nosotros meditaremos vuestra oferta de comprar nuestro país y enviarnos a una reserva. Allí viviremos aparte y en paz. No tiene importancia dónde pasemos el resto de nuestros días. Nuestros hijos vieron a sus padres denigrados y vencidos. Nuestros guerreros han sido humillados y tras la derrota pasan sus días hastiados, envenenando sus cuerpos con comidas dulces y fuertes bebidas. Carecen de importancia dónde pasemos el resto de nuestros días. Ya no serán muchos, Pocas horas más quizás un par de inviernos, y ningún hijo de las grandes tribus que antaño vivían en este país y que ahora vagan en pequeños grupos por los bosques, sobrevivirán para lamentarse ante la tumba de un pueblo, que era tan fuerte y tan lleno de esperanzas como el nuestro.

Pero cuando el último piel roja haya desaparecido de esta tierra y sus recuerdos sólo sean como la sombra de una nube sobre la pradera, todavía estará vivo el espíritu de mis antepasados en estas riberas y en estos bosques. Porque ellos amaban esta tierra como el recién nacido ama el latir del corazón de su madre.

Pero ¿por qué he de lamentarme por el ocaso de mi pueblo? Los pueblos están formados por hombres, no por otra cosa. Y los hombres nacen y mueren como las olas del mar. Incluso el hombre blanco, cuyo dios camina y habla con él de amigo a amigo, no puede eludir ese destino común. Quizás seamos realmente hermanos. Una cosa si sabemos, que quizás el hombre blanco descubra algún día que nuestro Dios y el vuestro, son el mismo Dios. Vosotros quizás pensáis que le poseéis, al igual que pretendéis poseer nuestro país, pero eso no podéis lograrlo. Él es el Dios de todos lo hombres, tanto de los pieles rojas como de los blancos. Esta tierra le es preciosa, y dañar la tierra significa despreciar a su Creador

También los blancos desapareceréis, quizás antes que las demás razas. Continuad ensuciando vuestro lecho y una noche moriréis asfixiados por vuestros propios excrementos.

Nosotros meditaremos vuestra oferta de comprar nuestra tierra, pues sabemos que si no aceptamos vendrá seguramente el hombre blanco con armas y nos expulsará. Porque el hombre blanco, que detenta momentáneamente el poder, cree que ya es Dios, a quien pertenece el mundo.

Si os cedemos nuestra tierra amadla tanto como nosotros la amábamos, cuidadla tanto como nosotros la cuidamos, y conservad el recuerdo de tal como es cuando vosotros la toméis.

Y con todas vuestras fuerzas, vuestro espíritu y vuestro corazón, conservarla para vuestros hijos y amadla como Dios nos ama a todos.

Pues aunque somos salvajes sabemos una cosa: nuestro Dios es vuestro Dios. Esta tierra es sagrada. Incluso el hombre blanco no puede eludir el destino común. Quizás incluso seamos hermanos. ¡Quien sabe!

Contra el cambio climático ¡Actúa ya!
Amnistía Internacional. Escribe una carta, salva una vida (enlace a Amnistía Internacional-España)

FIRMA POR LA SEPARACIÓN IGLESIAS - ESTADO

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera