Terratrèmol

Corrien els anys quaranta, en plena post-guerra civil espanyola, quan en una petita classe d'una aula de Buenos Aires, la professora instruïa els alumnes sobre les arrels espanyoles de molts d'ells (catalanes en la seva majoria).

- ¿Alguien sabría traducir la palabra terremoto al catalán?

Al cap d'uns segons de quietud, una mà es va alçar tímidament, i la veueta de la nena va preguntar més que afirmar.

- Terratrèmol?

Diversos caps van girar-se cap a ella admirats, i la professora la va felicitar. La nena sempre ha recordat les seves arrels catalanes, i ara que té més de vuitanta anys explica orgullosa l'episodi als seus néts sempre que en té ocasió. Els explica com era la vida a Barcelona durant els dos anys de la guerra que hi va viure, els petits flaixos que en té, i com recorda la casa de la Diagonal que la seva família ocupava.

El nét petit, que té trenta anys, en porta set vivint a Barcelona. Aquest agost li porta a l'àvia una sorpresa especial, les fotos de l'interior del pis dels besavis. Un pis cèntric totalment reformat, però que encara conserva l'aire senyorial de l'època. Serà després de sopar quan el nét treurà les fotografies, ampliades per facilitar la visió de l'àvia. Les hi acostarà, li agafarà suaument l'espatlla, i li dirà Yaya, mirá que le traje de Barcelona. I quan al cap d'uns instants d'estupor, ella reconegui la façana, acostarà el seu nét maldestrement per abraçar-lo amb totes les forces que té, i un parell de llàgrimes li negaran els ulls mentre murmurarà Mi niño, que lindo detalle, que lindo...

Més tard, després de comentar llargament les fotos i el canvi del carrer i de l'edifici, l'àvia repetirà per enèsima vegada l'anècdota del terratrèmol, que sempre els fa somriure a tots. El nét petit immortalitzarà el moment, i mentre enfoqui l'avia amb la càmera amagarà una petita erecció sota les estovalles. L'anècdota del terratrèmol li recordarà la Z, la noia catalana que fa un parell de dies reaccionava intensament sentint la història, li recordarà l'acollidor ventre on es recolzava quan la hi explicava, i les hores salvatges i sorprenents que van compartir després. S'aixeca, es disculpa i va a buscar un got d'aigua fresc que aturi el seu propi terratrèmol.

servido por rosalita sin comentarios compártelo favorito

Cercant pels camins d'Osona

La busco entre els difícils revolts de Sant Boi a Santa Eulàlia, la busco entre les giragonses de Prats a Olost, la busco concentrada, pels camins recargolats de tornada pel cor del Lluçanès.

La cerco al migdia, llegint un bon llibre a l'ombra mentre les formigues em pessigollegen les cames, i els records de la nit de dissabte em pessigollegen el ventre.

M'hi acosto amb el dinar en companyia de la família, en la comprensió de la mare i el riure encomanadís del pare.

Més tard, amb l'últim raig de sol, la cerco corrent uns kilòmetres pels camins del voltant del poble, atenta a tots els racons, per veure on s'amaga.

A la nit, arraulida a la fresca després de sopar, observant les estrelles de la Plana, assaborint la última copa de Vinya Esmeralda, veig clar que l'he trobat en tots els moments i en tots els racons d'Osona. És aquí on s'amaga la plàcida felicitat de l'estiu.

servido por rosalita 3 comentarios compártelo favorito

Nit de pura raça

Quan es van aixecar per sentir de prop la música en directe de la banda, el bar era més ple del que havien esperat d'un dissabte d'agost. Les grans versions dels millors del rock de les mans dels Sleep Walkers compensaven un so que no era òptim. A aquella hora, la Doctora Q havia marxat (a l'endemà tenia guàrdia), deixant les habituals de la nit, la Son i la Z, fent-la petar davant la segona Heineken. La Z pensava que havia viscut el millor moment de la nit quan el cantant va tenir el detall de dedicar-li un Thunder Road cantat tal com correspon, amb molt de sentiment i una bona veu trencada. Tanmateix, aquella no va ser sino la primera anècdota d'una nit llarga i esplèndida.

Les noies discutien sobre quina era la pel.lícula del Tarantino escenari de la cançó que sonava, i en aquell moment, l'alemany solitari que les observava feia estona es decidí a intervenir. Era un home uns deu anys més grans que elles, molt atractiu i amb un espanyol correcte, però d'allò més avorrit, amb una conversació plana i tediosa, que a la Z li feia venir ganes de badallar contínuament.

Al cap d'una estona, amb l'excusa d'anar a buscar una copa, la Z es va allunyar de la Son i l'alemany, i s'obrí camí distretament cap a la barra, quan el va veure entrar. Era un home amb cara de nen, amb un caminar elegant i de cabells i ulls molt foscos, com un cavall crioll de pura raça, pensaria ella més tard. La Z el mirà amb curiositat al principi i amb interès creixent després, i ell li mantingué la mirada afegint-hi un un somriure obert i trapella, sense rastre de timidesa. Es van entendre abans d'intercanviar cap paraula, quan encara eren a uns metres de distància, i sense saber com, la Z es trobà al davant del desconegut, que la va atrapar amb un parell de frases juganeres i una endevinalla sobre la seva procedència. Era un argentí que vivia a Barcelona feia set anys, amb un català correcte i d'accent divertit. Li parlava mirant-la fixament al fons dels ulls, amb un esguard profund i carregat de desig, gronxant-la amb les paraules, i ella se sentia desarmada i atreta irremediablement cap on ell la duia. Per un moment la Z va recordar les paraules que li havien dit unes setmanes abans al mateix lloc, sobre les persones que tenen pòsit i va fer un ampli somriure perquè aquesta vegada estava decidida a buidar la tassa per buscar-lo. L'argentí va interpretar el somrís com una invitació i va apropar-se fins que la Z va començar a respirar el mateix aire, i a sentir un pessigolleig animal que la recorria interiorment. No va tenir temps de sospesar les diferents opcions, perquè les feromones havien fet el seu efecte, i no s'adonava de res del què hi havia al seu voltant més que de les mans que ara l'agafaven per la cintura, i les llengües enllaçades que jugaven a coneixe's. Aquell va ser realment el començament de la nit, plena de sorpreses, suor i paraules dolces. La Z va abandonar tot record d'impostos, cash flows i budgets i es va entregar amb agraïment a una passió quasibé oblidada. L'excitava en sobre manera el fet que ell sabés trobar l'equilibri entre la delicadesa refinada de les paraules i la senzillesa animal del sexe, que li xiuxiuegés amorosament paraules dolces mentre follaven com si el món s'acabés; i se sentia conmoguda per les carícies emotives i expertes que ell li oferia generosament.

S'adormiren extenuats amb els primers raigs de sol, amarats de suor en un llit que s'havia mogut dos pams des de l'origen. Las mujeres como vos hay que cuidarlas como tesoros. Aquesta era la frase que ella desgranava mentre la son guanyava la partida, mentre ell endormiscat li acaronava tendrament els pits, i mentre al pis del costat, la dona li donava un cop de colze al seu marit, encara adormit per no haver estat mai capaç de fer-la cridar amb la genuïnitat de la veïna del sisè primera.

servido por rosalita sin comentarios compártelo favorito

Nevera catalanoalemana en espanyol

Un cafè, una paraula. Una cocacola, un missatge. Una cervesa, una frase sencera.

Dies de compte enrera de iogurts, la nevera també fa vacances.

servido por rosalita 3 comentarios compártelo favorito

Relacions tòxiques

Ahir la Son va agafar el telefon per trucar la Z, li havia de donar una notícia difícil de transmetre, la va trucar des de la seva l'illeta Balear per dir-li que havia tornat amb el seu (ex)xicot. Però no era que...? Però no creies que... Sí, sí, ja ho sé, però és difícil...

És difícil deixar les drogues, i segons quin amor és pitjor que qualsevol addicció.

Avui la Z rep un correu inesperat a la feina. Llegeix el nom i se li tanca l'estómac de cop, nota com l'esòfag es contrau i la sang li puja fins deixar-li al roig viu els pòmuls, generalment sonrosats com els de la Heidi. Li sembla que tota ella és un cor que batega, i les palpitacions li semblen fortament audibles; mira al seu voltant perquè pensa que tots els companys de feina l'estaran mirant estupefactes al sentir el seu rebombori interior, s'han d'haver adonat de la seva reacció. Però tothom segueix concentrat en la pròpia pantalla, com si res. Respira fondo i intenta relaxar les mans uns segons, per acabar obrint el mail. El mail del peix a qui va dir porc, i de qui li agradaria pensar que és un gripau dels transformables. Li envia una proposició indecent disfressada d'innocent simpatia, cap reflexió, cap retret ni disculpa, cap referència a l'última topada física i moral. La Z enrogeix ferotgement fins la socarrel mirant d'interpretar el cúmul de cinisme i covardia d'intencions que amaguen les paraules. Busca entre línies, dóna la volta a l'escrit, s'aixeca, incapaç d'estar parada, i fa la volta a la sala fent veure que busca qualsevol paperot. Què hi ha darrera la paraula moto, o camuflat en un somriure virtual? Què vol, per què? Probablement si hagués pogut tenir el cap fred hauria conclòs que darrera l'aparent interès només hi ha ganes de presumir de tamany (de cilindrada de moto, s'entén).

Al cap de deu minuts, tot i ser d'hora, tanca l'ordinador, i s'acomiada amb un amb aquesta calor no es pot treballar. De camí cap a casa baixa de revolucions en la mateixa mesura que incrementen les de la moto, i es calma amb el trànsit tranquil de l'agost a la ciutat, que li dóna una pau i un plaer en la conducció no habituals.

Ha estat com tornar a fumar un porro després de mesos de no fer-ho, ha estossegat, s'ha ennuegat, i s'està pensant cap on escopir el mal gust de boca. També sap que la segona pipada comença a ser agradable, i al cap d'una estona la dolça sensació embriagadora de surar la relaxa, i la fa sentir feliçment drogada. Torna a pensar en la Son i la seva dependència. En el fons totes les addiccions físiques ho són per sobre de tot, de l'esperit.

Is a dream a lie if it don't come true, or is it something worse, that sends me down to the River, though I know the river is dry...

servido por rosalita 4 comentarios compártelo favorito

L'últim patriarca

Per fi, un bon llibre! Un regal especial de Sant Jordi provinent d'un Jordi ha estat el millor llibre d'aquest any. M'ha salvat de l'avorriment d'un infumable en anglès, d'un petit desengany amb Stephen King, i de la mediocritat de l'últim Katzenbach. Definitivament, m'ha tornat la gana, perquè l'he devorat en una setmana, o el què és el mateix, en dues sessions de piscina i quatre dies de platja.

Premi Ramon Llull 2008, és una novel.la impecable, de ritme trepidant, nivell altíssim de català, realista i amb personatges creïbles, i m'ha fet passar per la incredulitat innocent, la conmoció, l'esgarrifança, i la ràbia.

L'autora, Najat El Hachmi, és catalana, de Vic, on ambienta bona part de la novel.la, té vint-i-nou anys, i origen familiar marroquí. M'ha fet pensar molt en l'any que vaig viure a l'Hospitalet, en un pis-cova on si obria la finestra del celobert, sentia un dia la cantarella religiosa de vaivé inacabable i al següent crits dels veïns (la majoria paquistanesos i marroquins), que vés a saber què es deien, si feien iuius de contents o si em maleïen per penjar roba interior de colors.

El que m'he preguntat quan he acabat la novel.la és si El Hachmi tenia alguna altra intenció a banda de la catarsi pròpia d'escriure, si tenia un interès determinat a donar ressò a una visió de la cultura musulmana.... perquè a mi per descomptat, el patriarca no m'ha despertat cap empatia i encara menys simpatia. Em costa d'entendre una cultura (?) retrògrada, que s'enfronta a la racionalitat i condemna la dona.

Potser el missatge positiu és l'esperança que ens dóna la visió de la filla, la narradora...

Un alè d'aire fresc, literàriament parlant. I de la moral de l'obra, que cadascú tregui les seves conclusions.

servido por rosalita 7 comentarios compártelo favorito

La doctora Q

La Q té vint-i-vuit anys, és resident de quart any a l'Hospital del Mar, i avui ha passat una mala nit. Tamborineja sobre el taulell de les auxiliars mentre espera que alguna infermera li passi la llista dels pacients més urgents. Té els ulls fixes en el rellotge digital de la sala, per un dia li agradaria poder plegar quan toca i arribar a temps a la cervesa amb la Z. En aquesta professió sembla que tothom doni per suposat que sent una devoció absoluta cap als pacients que passa per davant de qualsevol vida privada. I encara ha de sentir comentaris d'alguna amiga semiocupada que diu que fa hores extres, perquè entra cada dia deu minuts abans i surt cinc minuts després de l'hora. Buf! Bufa de calor, de cansament, d'irritació.

Finalment apareix la infermera amb els quadres clínics. La pacient de la tres-cents-tres ens ha estat marejant tot el matí, Q. Diu que li vas prometre l'alta per avui a la tarda. Ai l'hòstia! L'ex-ionqui en post-operatori per càncer de fetge. És cert que avui havia de signar l'alta, li ha passat per alt amb la distracció de la nit anterior. Maleït brasiler escalfacalcetes! Torna a bufar, aquest cop ben alt, provocant una mirada assassina de la infermera. Només faltava això. La Dra.Q s'encamina a l'ascensor fent veure que revisa l'historial de la pacient, remugant per si mateixa quelcom sobre els fums de les putes infermeres.

Sembla que a la pacient se li pot donar l'alta, només haurà de fer-li la recepta de la morfina en pastilles pel dolor i portar un control oncològic semestral. Amb el què es deu haver begut aquesta dona podria muntar un bar.

- Bona tarda Arantxa. Crec que tot està prou bé, només hauràs de fer bondat, i prendre't unes pastilles pel dolor... - s'interromp a si mateixa. Ensuma fort tres o quatre vegades. Una altra vegada! Arantxa, per Déu, que això és un hospital, no es pot fumar!

- Pero dottora Cu, si sólo ha sido un calito de ná, además la infermera me ha dicho que si tiraba el humo pá la ventana, tampoco pasaba ná- putes infermeres, pensa la Q. - I Dottora Cu, qué pastillas! Que la morfina yo me la pincho! Me la pincho! como me la va a dar en pastillas!

- Ahà, Arancha, ... mira, la morfina només te la puc receptar en pastilles, que això és un hospital, no una sala de narcos.

- Dottora, que no es Arantxa, es Arancha, con ch! con ch de chocolate, de chino, de churro, de chupap...-

La Dra.Q li acaba receptant la morfina oral i s'acomiada; malgrat tot li ha agafat cert afecte a aquesta noia, li fa força pena. Arriba a la sala dels metges, que ara és buida, es treu d'una revolada la bata blanca, i es fa la ratlla dels ulls davant el mirall de la taquilla. Camina corrent pel passadís mentre envia un missatge disculpant-se pel retard a la Z, que no suporta els impuntuals. Com a mínim avui té un parell d'anècdotes de les què la faran riure.

servido por rosalita 5 comentarios compártelo favorito

Gentlemen prefer blondes?

- Escolti, senyoreta... m'havien dit que vostè era estúpida, i a mi no em sembla pas que ho sigui.

- Bé, puc ser intel.ligent quan convé... però això no agrada a la majoria dels homes...

Diàleg sencer aquí

servido por rosalita 5 comentarios compártelo favorito