L'informe meteorològic s'emet a dos quarts de nou

Admeto que el post d'avui té un títol una mica estrany, que a la millor en comptes d'atraure lectors els allunyarà per sempre més del meu bloc. Però és que l'ocasió ho exigia: avui volia parlar, precisament, d'un dels grans àlbums del jazz-rock i potser el millor del grup: "8:30", de Weather Report.

Weather Report fou la banda fundada pel grandiós pianista Joe Zawinul (mort, per cert, fa pocs mesos) i per Wayne Shorter, saxofonista, a la qual s'incorporarà més tard el mític baixista Jaco Pastorius (que també va morir, però fa ja uns anys). El grup va rebre sempre crítiques molt positivies per la seva particular barreja de jazz, rock en suaus dosis, i músiques d'arreu del món. Un detall curiós és que per la banda van passar prop de 25 músics diferents! (No tots alhora, és clar).

El directe "8:30" fou enregistrat el 1979 i conté temes d'altres àlbums anteriors, que havien estat força populars: àlbums com "Mysterious Traveller" (1974), "Black Market" (1976) o "Heavy Weather" (1977). L'etapa daurada de Weather Report s'esdevingué amb la incorporació de Jaco Pastorius, qui va romandre al grup des de 1976 fins el 1981.

"8:30" és el punt àlgid de la trajectòria de Weather Report i suposa no pas una declaració d'intencions (com ho podria haver estat, per establir una comparació, "The Inner Mounting Flame" de la Mahavishnu) sinó la reafirmació de l'estil típic del grup, que mai no va deixar de variar, però que per regla general incorpora passatges elèctrics, acústics, enfocats al jazz i al rock alhora, una mica del que ara es diria "world-music", alguns efectes acústics i una bona barreja de funk, això sí, amb un tempo primordialment calmat.

Destaquen en aquest àlbum, a més de la bonica portada, temes com "Black Market" (tema estrella de l'àlbum homònim de 1976) i "BadiaBoogie Woogie...", que són els dos temes que s'apropen més als 10 minuts de llargària. Tot i això, no es poden considerar suites, perquè tot l'àlbum, de fet, ho és, donat que no hi ha interrupció entre els temes.

També convé destacar temes com "Birdland" (formada per la variació i repetició d'un motiu principal molt fàcil de reconèixer) o el propi "8:30", el tema més curt de l'àlbum, que entremig una atmosfera d'"ordre caòtic" presenta breument una bella cadència. Efectivament, aquesta és la sensació en escoltar l'àlbum, la d'"ordre caòtic", perquè tots els instruments despunten i volen fer-se un lloc, però mai no hi ha passatges atonals o antirítmics, com sí que ocorre amb els més "canyeros" del gènere (voleu un exemple? O potser en voleu un altre?). Ara bé, és molt difícil destacar uns quants temes perquè, en conjunt, tot l'àlbum és una vertadera obra mestra.

Dit això, deixo un parell de temes. L'àlbum sencer es pot descarregar gràcies al Bloc d'Arturo Álvarez.

--> DESCÀRREGA

servido por sepharad 2 comentarios compártelo favorito