Curiosa història la de "Maggie May"

Doncs sí. Coneixeu la cançó "Maggie May", de Rod Stewart? Segurament. Volia posar un vídeo del YouTube però els he trobat tots tan cutres i decepcionants (en un, l'Stewart i la resta del grup, que òbviament feien play-back, jugaven a futbol per allà al mig, entre els cables) que me n'estaré.

Però, sabeu què explica la cançó? Ahà, això ja és més interessant. Explica la història d'un adolescent que s'enamora d'una prostituta molt més gran que ell. També he llegit que es basa en experiències pròpies d'Stewart... això ja no ho sé.

Deixo la cançó només en àudio i la traducció de la lletra (feta per mi, és a dir, vigileu!). Ambdues coses força interessants, trobo. De cançons pop així ja no se'n fan, llàstima.

servido por sepharad 4 comentarios compártelo favorito

Cobham: Spectrum

Adquisició jazzística que m'arriba avui per correu juntament amb altres dos: "The Rotters' Club", de Hatfield and the North; i "Focus III", de Focus. Però aquest és qui mereix un post urgentment.

"Spectrum" és l'àlbum debut de Billy Cobham en solitari, aquell genial bateria panameny que, fins el 1973, formava part de la Mahavishnu Orchestra, de la qual s'ha parlat sovint en aquest bloc.

Billy Cobham intervé, amb la seva particular habilitat per maniobrar amb una bateria "Fibes-drumkit" de doble bombo, en els tres primers àlbums de la Mahavishnu: "Inner Mounting Flame" (1971), "Birds of Fire" (1973) i el directe "Between Nothingness and Eternity" (1973), que va suposar el trencament de la formació del grup per desacords entre els seus membres, éssent Billy Cobham un dels principals crítics amb el protagonisme creixent de John McLaughlin.

Els d'Atlantic Records s'han currat una edició bastant potable (Atlantic Masters) en digi-pack (caixa de cartró que s'obre com un llibret, molt bonic), amb un llibret a dins, curtet, però interessant, explicant els motius de Cobham per deixar la Mahavishnu i engegar la seva carrera en solitari. Escriu Tom Barlow (dissenyador gràfic que alguna cosa devia saber sobre Cobham):

"Still a member of the seminal Mahavishnu Orchestra, he felt his contributions were not welcome in that context. But in Spectrum, Cobham created a delirious stew of jazz improvisation, R&B and rambunctious rock beats which has endured the test of time".

"In the album's opener, 'Quadrant 4', Cobham exorcised any frustrations he had felt in Mahavishnu with a cathartic surge".

"Billy Cobham's first bid for self-expression resulted in his most successful album. Spectrum remained on Billboard's album chart for over 5 months but has continued to seduce music lovers of all denominations ever since".

I res més cert! Jo l'he comprat sense saber-ne res. Només tenia la recomanació que era un àlbum magnífic. I efectivament, ho és. És una passada, una tralla, com una Mahavishnu però en bèstia.

De tota manera, dir que Cobham debuta en solitari és només una il·lusió. La magnificència de l'àlbum ve donada, precisament, per la quantitat de músics que hi col·laboren, malgrat que totes les composicions (excepte el bonus track) són de Cobham. L'actuació de Jan Hammer (company de fatigues a la Mahavishnu), Tommy Bolin o Joe Farrell fan que, realment, puguem escoltar un vertader "espectre" de jazz-rock. D'aquí ve precisament el nom de l'àlbum.

La gràcia d'Spectrum és potser el contrast que va proposant des de temes més funkies ('Quadrant 4') fins a exponents clars de fusió ('Stratus') o espais on Cobham es llueix a base de bé ('Anxiety'), i des de peces simfòniques ('To the Women in my Life') fins a autèntiques tralles virtuosístiques de jazz-rock ('All 4 One').

En definitiva, un àlbum fantàstic i una joia del jazz-rock. Tocs semblants a la Mahavishnu, però més directe i sense el toc simfònic-orientalista. I altres tocs propis de Cobham i les seves companyies absolutament incomparables.

servido por sepharad 4 comentarios compártelo favorito

Nou bloc

He obert un nou bloc, però continuaré amb aquest. L'altre és per a posts relacionats amb la política.
Les adreces són:

http://capaltard.ppcc.cat
o bé
http://sepharad.catosferics.cat

Salut!

servido por sepharad 1 comentario compártelo favorito

La (gairebé)darrera opinió: així veuen Catalunya

Yaves m'acaba d'advertir, molt sàviament, que m'excedeixo parlant de política per aquestes contrades. Sí, té raó. Per això, aquí va el darrer article de política en una bona temporada. Bé, potser algun més quan sapiguem els resultats de les eleccions... però poca cosa.

Avui, el diari EL PAÍS publica un llarg compendi d'informacions electorals entre les quals, a l'edició de Catalunya, hi ha un article anomenat "Radiografía de Cataluña" força interessant.
En l'article, d'Eric González, es destaquen algunes de les contradiccions que pateix la societat catalana juntament amb crítiques no sabem exactament a quins aspectes de la política econòmica, lingüística o educativa. Podríem considerar-ho com la visió majoritària entre els socialistes espanyols? Potser sí. Al cap i a la fi, qui se'n recorda de les paraules "federalisme" o "socialisme", en aquest partit? (Algú queda encara).

L'article deixa anar joies com les següents:
- "Los valores dominantes siguen siendo la identidad (desarrollada con una permanente tensión dialéctica entre ellos y nosotros) y la reivindicación, cuyo punto de partida suele ser el agravio".
- "El victimismo ha sido uno de los rasgos dominantes en la sociedad catalana durante las últimas décadas. Primero fue el victimismo lingüístico [...]; luego fue el victimismo político [...]; ahora el victimismo es fiscal, por el supuesto desequilibrio entre los impuestos que se pagan y las inversiones públicas que se reciben".
- "Una frase recurrente: aquí se vive mejor que en cualquier otro sitio".
- "Cataluña no ha querido aceptar, hasta ahora, las exigencias de un entorno más agresivo que nunca".
- "En nombre de la lengua catalana [...], se han establecido unas políticas educativas y lingüísticas muy intervencionistas".

I moltes altres, no us penseu. Crec sincerament que així ens veuen molts dels votants del Partit Socialista. Així o pitjor. I encara desitjo que sigui aquest partit el vencedor dels comicis d'avui. Es pot estar, políticament, en pitjor situació?

servido por sepharad 2 comentarios compártelo favorito

Estúpids abstencionistes catalans!

Vaig voltant per la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat) i últimament sorgeixen uns quants posts amb un to tragicòmic molt elevat demanant, ni més ni menys, que l'ABSTENCIÓ en les eleccions a Corts d'avui 9 de març. Perquè, segons ells, abstenir-se en unes "eleccions estrangeres" significa apropar-se a la independència del nostre país.

Disculpin-me però no acabo de veure la coincidència. És a dir, que actuar com a "passotes" no anant a votar per a que, amb tota probabilitat, el partit populista (PP) acabi sortint guanyador de les eleccions, és un pas cap a la independència? Deixant a les urnes aquells electors que, fidels al joc, van a votar SEMPRE, peti qui peti, i que són els electors més dretans? Respondre a aquest afany "uniformitzador" espanyol que -en això sí que coincideixo- pot esdevenir enorme a partir de demà, mitjançant el no-vot? Voleu dir que això és una bona estratègia?

La veritat és que m'estimaria més que no fóssim tan estúpids demanant l'abstenció. Es pot demanar el blanc o el vot per a qualsevol altra candidatura, però l'abstenció? Els que aspirem a la independència, demanant l'abstenció? Per a que després se'ns consideri com a la part de l'electorat que "descontenta o desil·lusionada amb la política, no ha anat a votar"? Escoltin-me: jo no estic desil·lusionat amb la política, no fotem. Estic desil·lusionat amb els polítics, amb molts d'ells, amb el sistema electoral, amb aquest país o amb la bandera de no-sé-on, d'acord. Però suposo que no aspirarem a la independència mitjançant l'abstenció activa o l'acció directa que es preconitzava ja fa un temps.

En fi, al final que cadascú faci el que vulgui. Però això sí: una abstenció és carta blanca als guanyadors per a fer el que vulguin, i a l'oposició per a oposar-hi com vulguin. Perquè, com tindrem el valor de protestar després, si ni tan sols ens vam implicar en l'elecció dels nostres representants?

(I que consti que no sóc del partit socialista. Són ells els qui s'han fet amos d'aquest discurs, i no al revés).

servido por sepharad sin comentarios compártelo favorito

Dol

ETA ha assassinat avui, a dos quarts de dos de la tarda, un ex-regidor del Partit dels Socialistes d'Euskadi a Arrasate, Isaías Carrasco, de 43 anys, quan era a punt d'agafar el seu cotxe en companyia de la seva esposa i la seva filla.

M'afegeixo al dol per aquest acte que, un cop més i com demostra repetidament la banda ETA, no té cap mena de sentit. És simplement la barbaritat gratuïta d'un grup de radicals que sembla que no saben ni per què "lluiten".

servido por sepharad 2 comentarios compártelo favorito

Moments plaents i fal·laços (IV)

- Carme Chacón. Míting a Reus, 4 de març de 2008

Què modestos, aquests socialistes!

servido por sepharad 3 comentarios compártelo favorito

Moments plaents i fal·laços (III)

- Josep Ignaci Llorens. Partit Popular de Catalunya, programa de govern

[Haurem de suposar, doncs, que el PP es dedicarà a GENERAR DINER. La fórmula, si no, no em quadra]

servido por sepharad sin comentarios compártelo favorito