Logo de La Coctelera

Silvio Rodríguez, el placer de la vida

El hechizo eterno del Aprendiz de Brujo

22 Junio 2007

Hace quince silencios y otras muchas tristezas

La tonada inasible

Hace quince segundos
que se murió el poeta
y hace quince siglos
que notamos su ausencia.
Creíamos entonces
que estabamos de vuelta,
cuando faltaba tanto
de ausencia y de poeta.



Hace quince milenios
se nos fugó el poeta
dejándonos sus viudas
y su niña eterna.
Brindemos por sus verbos,
por su roja cabeza,
hermanos de la sangre
vertida del poeta.


Por él sus adversarios
no olvidan, mas celebran,
y por él, sus amigos,
como quiera que hoy sean,
se juntan nuevamente
por sobre sus miserias
convocando a este muerto
de la salud perfecta.

Hace quince silencios
y otras muchas tristezas
quién sabe qué diría
su voz de inteligencia.
Por eso un cisne canta,
prófugo en la floresta,
la tonada inasible
que despertó el poeta.


Silvio Rodriguez

servido por silviorodriguezpuntog 3 comentarios compártelo favorito

3 comentarios · Escribe aquí tu comentario

Laia Martí

Laia Martí dijo

Us felicito per la pàgina. És molt divertida i jo sento el mateix que vosaltres pel Silvio. És un dels imprescindibles en la meva vida.

També m'ha agradat molt que poseu a Martí i Pol entre ELS GRANS POETES contemporanis, s'ho mereix i molt. Aquí reprodueixo un poema seu que m'emociona: L'ELIONOR

D'alguna manera li hauríem de fer arribar a Silvio, potser encara no el coneix.

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

Miquel Martí i Pol

24 Junio 2007 | 12:45 PM

silviorodriguezpuntog

silviorodriguezpuntog dijo

Laia:

Gràcies pels comentaris. No sabem si el Silvio coneix en Martí i Pol i d'altres poetes contemporanis catalans. També havíem pensat d'incloure en Salvat-Papasseit.

En relació a la versió de l'Unicornio cantada en català pel Silvio (amb el Joan Isaac), també ens ha fet il·lusió que ho diguis ja que hi ha molta gent que no ho sap. Nosaltres intentarem penjar-la per difondre-la.

La canta molt bé, oi ?

25 Junio 2007 | 06:30 PM

trovadorhp

trovadorhp dijo

les hablo de poetas muertos y de poetas vivos ....
Teriurka, en el post que me enviaste, te refieres a Girón, la victoria?, es decir la tercera parte de Giron (preludio, la batalla, la victoria) ... si es así lo postearé muy pronto.
saludos

26 Junio 2007 | 12:45 AM

Escribe tu comentario





Sobre mí

Avatar de silviorodriguezpuntog

Silvio Rodríguez, el placer de la vida

ver perfil »
contacto »
Somos las Ex-Vírgenes Inéditas de Occidente: Nuriurka, Teriurka, Oliviurka, Marijoseurka y Visiurka, dos catalanas y tres andaluzas (o cinco gallegas, que no es lo mismo, pero es igual), que queremos a Silvio desde nuestra más tierna infancia y juventud. Su voz, su magia, sus ojos, su boca, sus manos, sus ideas, su poesia, sus canciones, su guitarra y SUS PECTORALES nos han guiado a lo largo de la vida. Con él aprendemos, disfrutamos, bromeamos, reímos, temblamos, soñamos y fantaseamos ...

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera