Wish you were here

Estoy fatal. Llevaba una semana sin publicar sin motivo aparente. Simplemente me encuentro desganado, triste y un poco deprimido. Todo el mundo habla de la depresión posvacacional, pero la mía es prevacacional. Sí, ya sé que me queda muy poco para empezar mis vacaciones, pero no aguanto más. No he cogido aún ni un solo día libre en todo el año y estamos a 6 de agosto. Hace más de un mes que pasó el ecuador de 2008 y aún no me he estrenado. Me quedan pocos días, pero se me hacen eternos. Te has marchado y me he quedado solo. Hablo contigo y estás en el mar, mientras yo estoy trabajando. Te enfadas si salgo, pero ¿qué quieres que haga? Se me cae la casa encima, ya no soporto la soledad. Hoy me han dado una noticia que no puedo comentar aquí, he prometido ser discreto. Me gustaría compartirla contigo, pero no me coges el teléfono. ¿Qué puedo hacer? tendré que emborracharme otra vez. Ayer por la mañana, camino del trabajo, pusieron en la radio la canción de Pink Floyd. Se me puso la carne de gallina y creo que alguna lágrima rodó por mi mejilla. Desde entonces no he dejado de cantarla por dentro. Casi tampoco he dejado de llorar por dentro. Ojalá estuvieras aquí, pero como no estás sólo puedo escuchar y cantar de nuevo la canción. También tú la puedes escuchar pulsando en el siguiente enlace. Ojalá puedas sentir lo mismo que yo siento. <A href="http://www.youtube.com/watch?v=IXdNnw99-Ic">http://www.youtube.com/watch?v=IXdNnw99-Ic</A> 10

2008-08-06T21:58:48+02:00

2008-08-06T21:58:48+02:00 1191513

2008-08-11T04:51:28+02:00

wish-you-were-here publish Wish you were here

2008-08-11T04:51:28+02:00

62286

Nick Mason: Jo vaig veure l'àlbum com el principi de la fi. Vaig pensar: "no veig com podrem fer el proper disc. Si el fem serà després de molt de temps, i probablement serà per un sentiment d'obligació més que no pas per entusiasme". David Gilmour: No puc entendre com algú pot voler sentir alguna cosa més sobre Waters i el seu pare mort. Un cop i un altre. Roger Waters: M'agradaria pensar que "The Final Cut" va ser realment la fi de Pink Floyd. <div style="text-align: center;"><big>* * * * *</big></div> <img src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/thefinalcut.jpg" class="imgCen" height="350" width="352"> <div style="text-align: center;"><big>the final cut a requiem for the post war dream</big><big></big> by roger waters performed by pink floyd: david gilmour, nick mason, roger waters with michael kamen [piano harmonium] andy bown [hammond organ] ray cooper [percussion] andy newmark [drums on "two suns"] raphael ravenscroft [tenor sax] and the national philharmonic orchestra conducted and arranged by michael kamen produced by roger waters, james guthrie and michael kamen <big>for eric fletcher waters 1913 - 1944 * * * * *</big></div> <ul><li>Història</li></ul> The Wall ens va explicar una història de fòbies. Va assentar la base d'una gran obra. Va ser un èxit fosc i depriment. Una crítica mordaç a la repressió. Però el maó definitiu que va tancar el mur no va ser "Outside The Wall" (l'últim tema de l'àlbum), sinó el seu epitafi: The Final Cut. Al·ludint a la darrera modificació d'un film (l'àlbum era originalment la BSO del film "Pink Floyd The Wall"), l'àlbum darrer de Pink Floyd amb Waters -o més aviat l'àlbum últim de Waters dins Pink Floyd- va passar una mica desapercebut. "Un altre cop?", va dir Gilmour, limitant-se a interpretar la seva part. Wright no hi era: havia participat a The Wall com a músic contractat. Mason no va dir gran cosa; fins i tot fou substituït a "Two Suns In The Sunset". Waters era el director d'orquestra, i Pink Floyd un instrument al seu servei. L'àlbum està dedicat explícitament a Eric Fletcher Waters, el pare del lletrista. Les lamentacions, la crítica despietada i la cançó intimista es barregen amb espectaculars efectes de so, els "holophonics" i un art-work cuidat i tan depriment com el de Animals, que culmina amb el soldat al qual, d'esquenes, li han clavat un ganivet. El sagnant conflicte de les Malvines aflora arreu, i Waters crida: "Oh Maggie Maggie... what have we done?". Sembla que, finalment, ell mateix es va aplicar la solució final. Fi de la història. <ul><li>Aspectes musicals</li></ul> L'àlbum mostra una complexitat i riquesa sonora bastant evident, però d'una mena molt diferent a la dels àlbums anteriors. La gràcia de Pink Floyd havia estat que oferia composicions diverses i variades en les quals, passant per diferents estils, imprimia sempre el seu segell de qualitat. Ara, en canvi, tot l'àlbum -o gairebé tot- està format per cançons "d'autor", acústiques i evocadores. Malgrat això, la "gràcia" consisteix a que un tema no sembli una còpia de l'anterior i efectivament Waters aconsegueix el seu propòsit. Potser, després de tot, l'àlbum no és una joia musicalment parlant com sí ho eren Wish You Were Here o Animals (o tants altres), però l'espectacularitat no només ve donada per la varietat. En aquest sentit, els aspectes tècnics i d'enregistrament van jugar un gran paper. Waters va escollir un cop més James Guthrie com a enginyer de so i els dos van proposar una innovació, els "holophonics". De sempre, Pink Floyd s'havia interessat per l'aspecte tècnic del so, amb propostes trencadores com <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Azimuth_co-ordinator" title="http://en.wikipedia.org/wiki/Azimuth_co-ordinator" id=link_0>l'"Azimuth Co-ordinator"</a> o l'enregistrament en Quadraphonic. Els "holophonics", desenvolupats per Zuccarelli Labs (com figura als crèdits), tenien la particularitat de recrear un so 3D a partir dels canals d'àudio stereo. L'invent, actualment, pot semblar poc desenvolupat, però en aquell moment era molt innovador i realment l'atmosfera que The Final Cut crea gràcies als "holophonics" és densa i enriquida. Especialment emocionants són els efectes d'àudio, com el míssil que es pot sentir a "Get Your Filthy Hands...", el qual passa "per sobre" de l'oient i explota a l'altra banda. Això sí, sempre i quan utilitzem auriculars. <ul><li>Concepte</li></ul> El projecte de The Final Cut com a BSO del film del mur es va acabar desestimant. Waters i Alan Parker (director del film) tenien els seus "estira i arronsa" i el membre de Pink Floyd va acabar una mica com el personatge del seu àlbum: amagant-se rere un mur i acabant una obra intimista i potser inútil, sense el suport de la resta de membres del grup. Per a ell, Pink Floyd havia acabat definitivament. Després de The Wall només quedava publicar un nou àlbum amb material addicional procedent del film d'Alan Parker, però l'esclat de la Guerra de les Malvines (1982) va fer replantejar el concepte de l'àlbum a Waters, qui va construir una nova història lligant les experiències imaginàries del seu pare, en cas que hagués sobreviscut, amb la crítica directa al conflicte i a l'actuació de les grans personalitats polítiques, especialment la primera ministra britànica, Margaret Thatcher ("Maggie"). David Gilmour no estava disposat a criticar el seu govern i va al·ludir "diferències personals, polítiques, filosòfiques i musicals" per limitar-se a fer una feina d'intèrpret. "Parlar amb Waters durant aquella època era impossible". Perquè vertaderament a Waters li importava ben poc l'opinió de la resta del món. La portada sembla estranya, però no ho és: mostra quatre medalles militars de la Segona Guerra Mundial. - Distinguished Flying Cross: una medalla per honors en vol. - Defence Medal: una medalla per servir 3 anys a la guerra. - Africa Star: medalla per la participació a la campanya africana. - 1939-45 Star: medalla especial per participants a la guerra. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cutmedals.png' width='370' height='546' class='imgCen'/> A continuació explicarem la història que conté aquest àlbum. Sorprenentment, malgrat ser l'últim treball de Pink Floyd amb Waters, fa moltíssimes més al·lusions als temes habituals del grup que tota la resta d'àlbums anteriors junts. Una puntualització: el quart tema, "When The Tigers Broke Free", s'ha afegit com a "bonus" a la nova reedició de l'àlbum de 2004. El tema pertany, en realitat, a la BSO de "Pink Floyd The Wall". <div style="text-align: center;"><big>* * * * *</big> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cut2sma.png' width='300' height='299' class='imgCen'/> the post war dream Digues-me la veritat. Explica'm per què van crucificar Jesucrist. Va ser pel mateix pel que el pare va morir? Va ser per tu? O va ser per mi? Vaig mirar massa la televisió? (1) Hi ha una espurna d'acusació en els teus ulls? Si no fos pels japonesos, que tan bons són fent vaixells, els astillers de Clyde romandrien oberts, encara que això no els deu semblar gaire divertit, perquè per sobre del sol ixent tots els seus fills s'estan suïcidant. (2) Què hem fet, Maggie? Què hem fet? Què li hem fet a Anglaterra? Hauríem de cridar!? Hauríem de xisclar!? "Què va passar amb el somni de la postguerra!?" (3) Oh, Maggie Maggie, què hem fet?</div> 1> Imatge ben curiosa. Sembla clar que qui parla aquí és Pink, protagonista del film, que es passa la seva vida tancat en una habitació i, precisament, mirant la televisió. 2> Referència als "kamikazes" japonesos. 3> És a dir, i com ja va preguntar Waters a "Goodbye Blue Sky": "t’has preguntat mai per què hem de tornar als refugis quan ens han promès un orgullós nou món desplegat sota un cel ben blau?". Aquesta serà la nostra pregunta. "Què va passar amb el somni de la postguerra?". Potser no voldrem saber la veritat, potser no. Potser ens semblarà tan depriment que preferiríem no haver preguntat res de res. A través del mur veiem una petita espurna d'esperança i no volem que s'apagui tornant a repetir tota la història. Tornant a repetir el joc de la mort, tornant a fer que la sang dels innocents s'escoli per les clavegueres. Ens van prometre una vida tranquil·la sota un cel ben blau, però no ho han complert. Maggie, ens donaràs explicacions? Te les reclamem, però el teu criminal silenci et delata. Ets vertaderament la dama de ferro. Explica'ns, Pink: què va passar amb el somni de la postguerra? <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">your possible pasts Els teus possibles passats es remouen al teu darrere. Alguns amb ulls il·luminats i embogits, altres espantats i perduts: Una advertència perquè els qui encara tenen el control del seu possible futur vagin amb compte. Als abandonats refugis, les roselles s'entrellacen amb camions de bestiar que esperen fins la propera ocasió. Te'n recordes, de mi? De com érem? Creus que hauríem de ser més propers? Ella era dempeus a la porta, amb el fantasma d'un somriure rondant el seu rostre, com el rètol d'un hotel barat. Els seus freds ulls implorant als homes dels impermeables, demanant-los l'or de les seves bosses o els ganivets de les seves esquenes. (4) Apropant-se amb valentia, un d'ells va estendre la mà i digué: "llavors no era més que un nen. Ara no sóc més que un home". Te'n recordes, de mi? De com érem? Creus que hauríem de ser més propers? Els freds i els religiosos ens agafaren de les mans, ens ensenyaren com sentir-nos bé, però ens manaren sentir-nos malament. Espargides darrere nostre, les pancartes i les banderes dels nostres possibles passats estan tirades, fetes a miques. Te'n recordes, de mi? De com érem? Creus que hauríem de ser més propers?</div> 4> Primera referència als soldats traïcionats, que duen ganivets clavats a l'esquena. Doncs això va passar amb el somni de la postguerra. Així ens trobem ara. Amb un passat destrossat i el profund desig de tornar enrere i canviar-ho tot. Hem oblidat aquest passat per conveniència, però no n'hem après res. Perquè el desastre retorna. Les flors que havien crescut sobre les cendres de la guerra tornaran a ser calcinades, mentre a milles de distància la culpable pren té amb suficiència. "Pare, te'n recordes de mi? Te'n recordes de com érem?". Eric Fletcher Waters parlarà ara, des d'un dels seus possibles passats. Un passat horrible, el d'una vida destruïda, una vida que va ser trepitjada un miserable matí en un pont d'Anzio. Una vida que no val la pena viure. <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">one of the few Quan ets un dels pocs que ha aterrat dempeus, (5) què és el que fas per tal de tornar a la normalitat? Ensenyes. Els tornes bojos, els tornes tristos, els fas sumar dos i dos, els fas ser tu, els fas ser jo, els fas fer allò que vols que facin, els fas riure, els fas plorar, els fas tombar-se i morir.</div> 5> És a dir, un dels pocs que ha tornat viu de la guerra. A això et dediques. Ensenyes, fas de professor i davant teu tens els teus alumnes. Faràs que se sentin culpables, faràs que se sentin patriotes i els convertiràs en allò que tu ets. Per què els has de tractar bé? Qui et va tractar bé, a tu? Si vas tocar la sang dels teus companys... si vas morir amb ells... si vas matar per no res... llavors faràs que aquells nens se sentin com tu. El càstig serà la teva venjança. Te'n recordes encara, del que vas haver de viure? Del que vas haver de veure? <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">when the tigers broke free Era just abans de l'alba, un miserable matí del negre 1944. Quan van ordenar al comandant del front de retrocedir, quan ell va preguntar si els seus homes estaven preparats. I els generals donaven les gràcies als altres soldats que aturaven els tancs enemics durant una estona. I el pont d'Anzio fou pres pel preu d'un centenar de vides ordinàries. El vell i amable rei George va enviar una nota a la mare quan va saber que el pare ja no hi era. Era, recordo, en forma de pergamí, amb un full daurat i tot. La vaig trobar un dia, en un calaix de velles fotografies, amagada. Els meus ulls encara s'humitegen quan recordo la signatura de Sa Majestat amb el seu propi segell. Era encara fosc, hi havia gebre al terra quan els tancs atacaren. I ningú de la Royal Fusiliers Company C no va sobreviure. A tots ells els van deixar enrere, molts d'ells morts, la resta agonitzant. I així va ser com l'Alt Comandament es van endur el meu pare. </div> Així va ser com Eric Fletcher Waters i tots els seus companys van morir aquell dia. "Dins de les venes / vida és la sang; / vessada és morta" (J. Maragall). Imaginem-nos que això no va ocórrer, que aquell soldat va tornar a casa un dia, després de la guerra... ara el veiem lamentar-se, parlar a soles, pegar els seus alumnes. Mireu-lo... <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">the hero's return Jesús, Jesús, què és tot això? Estic intentant redreçar aquests petits ingrats a base de bufetades. Quan jo tenia la seva edat, tots els llums es van apagar. No hi havia temps per somicar o mostrar feblesa. Fins i tot ara, una part de mi vola sobre Dresden en avions "Angels 1.5". (6) Encara que ells mai no podran esbrinar-ho, darrere el meu sarcasme descansen records desesperats. Amor meu, estàs adormida profundament? Molt bé. Ara és l'únic moment en què realment puc parlar-te, i hi ha alguna cosa que he tancat amb pany i clau. Un record que és massa dolorós com per què suporti la llum del sol. Quan vam tornar de la guerra, les pancartes i les banderes penjaven de totes les portes. Vam ballar i vam cantar pels carrers i a l'església van sonar les campanes. Però, cremant-me el cor, encara roman dins meu el record de l'artiller cridant per l'intèrfon.</div> 6> El bombardeig de Dresden (13 de febrer de 1945) va ser un dels moments més tràgics de la Segona Guerra Mundial. Perquè aquell soldat va morir demanant ajuda per un intercomunicador... va fer rutllar la manisa i mentre esperava que algú, a l'altra banda del fil, a l'altra banda del caos, respongués la seva trucada, un Stuka va engegar un míssil contra el post de comunicacions. Aquest record no es pot oblidar. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cut3sma.png' width='300' height='299' class='imgCen'/> <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">the gunner's dream Surant a través dels núvols, els records descendeixen ràpidament fins a mi. Però a l'espai, entre els Cels, a la cantonada d'algun camp estranger, vaig tenir un somni. Vaig tenir un somni. Adéu, Max. Adéu, mare. Després del servei, quan camines lentament cap al cotxe, i el seu cabell platejat brilla en el fred aire de novembre, pots sentir el repicar de la campana. (7) I toques la seda de la solapa, i mentre les llàgrimes s'eleven per trobar-se amb la calidesa de la banda, prens la seva fràgil mà, i t'arrapes al somni. Un lloc on ser-hi. El menjar suficient. En algun lloc, els vells herois s'arrosseguen sans i estalvis, carrer avall. Allà on pots parlar en veu baixa sobre els teus dubtes i les teves pors. I encara millor, allà on ningú mai no desapareix. Mai no els sents pegant-te puntades a la porta. Pots relaxar-te a ambdues bandes de la pista. I els maníacs no foraden als homes de la banda per control remot. (8) I tothom pot recórrer a la llei. I ja ningú no mata els nens. Ja ningú no els mata. (9) Nit rere nit, donant voltes i més voltes al voltant del meu cervell, aquest somni m'està fent parar boig. A la cantonada d'algun camp estranger aquesta nit dorm l'artiller. El que hem fet, ja està fet. No podem descriure la darrera escena. Vigileu amb el seu somni. Vigileu.</div> 7> El repicar de campanes va associat a les creences religioses, i aquestes, a la placidesa i la tranquil·litat de la ignorància i de la fe. La referència s'havia fet anteriorment al tema "Time" (secció "Breathe Reprise", del Dark Side of the Moon): "far away across the field / the tolling of the iron bell / calls the faithful to their knees / to hear the softly spoken magic spells". 8> Curiosa metàfora per descriure el funcionament de la guerra, on uns "maníacs" (comandaments) "foraden els homes" (els envien a morir al front) "per control remot" (sense anar-hi ells). 9> Roger Waters ja havia tocat el tema dels efectes de la guerra sobre els nens a "Bring The Boys Back Home" (The Wall). Ho tornarà a fer al seu àlbum en solitari "To Kill The Child & Leaving Beirut". Pareu compte, perquè el seu somni acaba amb la mort. I la noia dels cabells de plata es fon. Els vells herois agonitzen. La gent desapareix, s'amaga pels refugis subterranis de la ciutat. Cauen les bombes, i la llei és només un seguit de lletres ordenades en algun llibre enterrat sota la runa. I els nens moren, i marxen, i veuen la barbàrie. Dorm, artiller. "Perquè només en somnis aconseguiràs el teu somni". <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">paranoid eyes Tanca la boca i no deixis que l'escut rellisqui. Agafa fermament la màscara antibales. I si intenten descobrir què hi ha sota la disfressa (10) amb les seves preguntes, pots amagar-te, amagar-te, amagar-te darrere d'uns ulls paranoics. Poses cara de valent i creues el carrer per tal de beure, fixant un ampli somriure mentre et recolzes per casualitat sobre la barra, rient massa fort de la resta del món, juntament amb els nois d'entre la multitud. T'amagues, t'amagues, t'amagues darrere d'uns ulls petrificats. Et vas creure totes aquelles històries sobre la fama, la fortuna i la glòria, (11) i ara estàs perdut enmig de l'alcohol, a la teva mitjana edat. El pastís del cel va resultar que estava massa alt. I t'amagues, t'amagues, t'amagues darrere d'uns ulls marrons i calmosos.</div> 10> Claríssima al·lusió a The Wall. Al tema d'obertura de l'àlbum, "In the Flesh?", Pink ens adverteix que "si volem descobrir què hi ha darrere d'aquests ulls freds, només ens hem d'obrir camí a través de la disfressa". 11> Igual que va passar amb Syd Barrett, qui "va arribar al secret [de la fama] massa aviat i va plorar per la lluna..." ("Shine On You Crazy Diamond, Part IV", a l'àlbum Wish You Were Here). Així. Ets un heroi de guerra. No deixis que descobreixin que darrere de la disfressa hi ha un passat destrossat. Uns ulls paranoics amaguen la vivència d'un desastre massa gran. Riu i beu, fes el possible per oblidar. En el teu estat, no podem fer res més que perdonar-te. Quan hagis begut prou, veuràs clarament com funciona l'assumpte. Com els poderosos es reparteixen les postres. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cut5sma.png' width='300' height='299' class='imgCen'/> <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">get your filthy hands off my desert! Brezhnev va prendre l'Afganistan. (12) Begin va prendre Beirut. (13) Galtieri va prendre la bandera britànica, (14) i Maggie, un dia, després d'esmorzar, va prendre un creuer amb tots els seus homes. Evidentment, la hi farà tornar. (15)</div> 12> La Unió Soviètica va intervenir a l'Afganistan el 1979 contra l'ascens dels islamistes radicals. El conflicte va generar un embargament generalitzat per part dels EUA. 13> Israel va envair el Líban suposadament per tal de controlar les milícies de l'Organització per l'Alliberament de Palestina. La caiguda de Beirut i les matances de Sabra i Xatila foren els moments de major descrèdit del primer ministre Menájem Begin i del seu ministre de Defensa, Ariel Sharon. 14> Militar i president de fet de l'Argentina entre 1981 i 1982, va envair les Malvines, provocant el conflicte amb el Regne Unit. 15> És a dir, obligarà Galtieri a retornar la bandera britànica ("Union Jack") a les Malvines. El conflicte es va dir Guerra de les Malvines (The Falklands War). Entre Leopoldo Galtieri i Margaret Thatcher, van matar mil persones. I en van ferir dues mil. En nou setmanes. Soldats dels dos bàndols. Civils també. Per unes illes. Colonialisme. La història retorna, però no ho volem. Quina política és aquesta, Maggie? Vols que proposem una solució? La solució final? És ben senzill... <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">the fletcher memorial home Agafeu tots els vostres infants sobrecrescuts i porteu-los a qualsevol lloc llunyà, i construïu-los una llar, un petit lloc per a ells, el Fletcher Memorial Home per a incurables tirans i reis. Poden veure's a si mateixos tots els dies per un circuit de televisió tancat, per assegurar-se que encara són reals. És la única connexió que senten. "Senyores i senyors, si us plau, benvinguts. En Reagan (16) i en Haig, (17)) el senyor Begin i els seus amiguets, la senyora Thatcher i en Paisley, (18)) (hola, Maggie!) el senyor Brezhnev i companyia, el fantasma d'en McCarthy, (19)) i les memòries de Nixon. (20)) I ara, per afegir color, un grup d'anònims latinoamericans, magnats de la carn en llauna". Potser esperaven que els tractéssim amb honors!? Doncs poden polir les seves medalles i esmolar els seus somriures, i poden abusar i passar-se una estona jugant als seus jocs: "boom boom", "bang bang", "a terra! ets mort!". Tots sans i estalvis sota l'atenta mirada d'un ull fred com el vidre: la seva joguina preferida. Hi haurà bons nois i noies al Fletcher Memorial Home per a colonialistes malbaratadors de vides i cossos. Tothom és a dins? Us ho esteu passant bé? Doncs ara ja es pot aplicar la solució final.</div> 16> Ronald Reagan, 40è president dels EUA de 1981 a 1989. 17> Douglas Haig, mariscal britànic durant la Primera Guerra Mundial. 18> Ian Paisley, polític unionista i ultraconservador d'Irlanda del Nord. 19 Joseph McCarthy, senador republicà dels EUA, responsable de la "caça de bruixes". 20 Richard Nixon, 37è president dels EUA, de 1969 a 1974. I ja hauríem volgut fer-ho. Però deixem-ho córrer: és ira, és embriaguesa. Després recordarem només com els soldats van tornar a casa, com van desembarcar als molls de Southampton. I ara, Thatcher s'acomiada d'uns altres soldats al mateix moll, uns soldats que parteixen per no res. Ens estan enfonsant el ganivet ben al fons, però no ens el podem traure, perquè està clavat a l'esquena... <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">southampton dock Desembarcaren al 45 i ningú no va parlar ni va somriure. Hi havia massa espais a la línia. (21) Reunits al cenotafi, tots acordaren, amb la mà al cor, embeinar els ganivets del sacrifici. Però ara... Ella està dempeus sobre el moll de Southampton amb el seu mocador i el seu vestit d'estiu, adherit al seu cos humit per la pluja, en silenciosa desesperació, (22) els artells blancs sobre les relliscoses rendes. Amb bona cara fa un adéu amb la mà, als nois, un cop més. La llanxa fosca encara s'estén entre les seves espatlles, com un mut recordatori dels camps de roselles i de les tombes. Quan va acabar la lluita, vam malbaratar tot allò que ells havien fet. (23) Però en el fons dels nostres cors sentim el tall final.</div> 21> És a dir, havien tornat molt pocs. Per això a la línia o columna de soldats hi ha "massa espais". Pot ser una referència també cap a la solitud i el sense sentit de viure esclau del record en una societat que va massa de pressa. El tema ja s'havia tractat, mitjançant la mateixa metàfora (espais buits) al tema "Empty Spaces" (The Wall). 22> És un atac a la moral britànica: davant la desesperació o l'emergència, romanen impassibles. Pink Floyd havia usat amb anterioritat l'expressió "silenciosa desesperació", concretament al tema "Time" (Dark Side of the Moon): "hanging on in quiet desperation is the English way...". 23> En paraules de Roger Waters: "The Final Cut tracta una mica sobre el sentiment que tinc d'haver traït el meu pare. Perquè no hem tractat de millorar gaire les coses". El soldat va veure l'escena i ell també va sentir el tall profund, el tall final. Aguantava sota el braç l'última bobina de film, enmig d'un camp de roselles on bufava l'aire de la llibertat. Una il·lusió, un miratge, res més. I l'horitzó s'anava tornant fosc, envaït un cop més pel record tortuós. Sí, sent el tall final. Però, tindrà valor per agafar el ganivet i acabar amb tot definitivament? <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cut6sma.png' width='300' height='301' class='imgCen'/> <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">the final cut A través de les lents d'uns ulls banyats en llàgrimes, gairebé no puc definir la forma d'aquest moment en el temps, i lluny de volar alt per cels clars i blaus caic en espiral cap al forat del terra on m'amago. Si evites les mines que trobaràs pel camí, i colpeges els gossos (24) i enganyes els freds ulls electrònics, i surts il·lès de les escopetes del vestíbul, marca la combinació, obre l'amagatall, i si sóc a dins, t'explicaré ------------- [què hi ha rere el mur]. (25) Hi ha un nen que va patir una gran al·lucinació. Estava fent l'amor amb les noies de les revistes. (26) Es pregunta si estàs dormint amb la teva nova fe. Algú podria estimar-lo? O no és més que un somni de bojos? I si t'ensenyo el meu costat fosc, (27) encara m'abraçaràs aquesta nit? I si t'obro el meu cor i t'ensenyo el meu costat dèbil, què faries tu? Vendries la història a la Rolling Stone? (28) T'emportaries lluny els nens i em deixaries sol? (29) I somriuries amb tranquil·litat mentre xiuxiueges per telèfon? M'engegaries, o em portaries a casa? Vaig pensar que havia de mostrar els meus sentiments nus. Vaig pensar que havia de tirar avall la cortina. (30) Vaig sostenir la fulla amb mans tremoloses, disposat a fer-ho, però justament llavors va sonar el telèfon. Mai no vaig tenir el coratge per fer el tall final.</div> 24> Els gossos, com a Animals, tornen a ser un símbol de repressió, de vigilància. De vegades no hi ha més que remei que colpejar-los, sobretot si no som més que ovelles ("Sheep"). 25> Les paraules "what's behind the wall" (què hi ha rere el mur) queden amagades per un fort soroll de trets. La simbologia és ben clara: nosaltres, espectadors o curiosos que volem conèixer tota la història, havíem de superar "les escopetes del vestíbul" i no ho hem aconseguit. Però si el tema no continués, mai no sabríem què hi ha rere el mur. El muntatge entre lletra i música és, si més no, curiós. 26> Les "al·lucinacions" ja havien aparegut a The Wall. Així es pot considerar el somni que té Pink al tema "Comfortably Numb", quan recorda una malaltia de la infància. De la mateixa manera, al film apareix una escena en què Pink, d'infant, apaga el llum i espia una noia mentre s'està despullant. No és pròpiament una al·lucinació (perquè ocorre de debò) però sí una mena de "somni inaccessible". 27> Referència clara a The Dark Side of the Moon. 28> Revista musical molt popular als anys 70. Fundada el 1967, encara existeix. 29> El mateix que va passar-li a Pink (encara que ells no tenien nens). La seva esposa va marxar, i quan ell trucava "no hi havia ningú a casa". El tema de l'abandonament amorós és recurrent i a The Wall constituirà un sòlid maó que s'afegirà al mur. 30> Tirar avall la cortina ("tear the curtain down") o enderrocar el mur ("tear the wall down") ve a ser el mateix. Implica mostrar-se amb sentiments i ser ferit. Tant Pink com el seu pare haurien demostrat que no tenien el valor suficient per fer-ho. És clar que no. Traure's la vida significaria poc menys que rebaixar-se al seu nivell. El soldat està igualment condemnat a mort, perquè el ganivet que du a l'esquena es va clavant lentament. El va dessagnant. Passa per moments angoixants, tristos, melancòlics. I també té un lloc pels seus atacs de fúria, i s'excita, i de sobte sembla que tots tornem a tenir un projecte i que el tirarem endavant... <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">not now john A la merda tot, hem de tirar endavant tot això! Hem de competir amb els astuts japonesos. Hi ha massa llars cremant i no prou arbres. Així que a la merda amb tot això! Hem de tirar-ho tot endavant. Sense parar perdre el treball la ment anada silicona quina bomba escapar-se dia de pagament fer fenc ensorrar-se caldre reparació gran sis "clickity click" romandre oh no brrrrrrrrrring bingo! (31) Fes-los riure, fes-los plorar, fes-los ballar pels passadissos, fes-los pagar, fes-los quedar-se, fes-los sentir bé. John, ara no. Hem de tirar endavant la projecció. Hollywood ens espera a la fi de l'arc iris. A qui li importa de què tracta? Mentre els nois hi assisteixin... John, ara no. Hem de tirar endavant l'espectacle. Espera't, John. He de tirar endavant tot això. No sé pas què és, però s'ajusta com si fos... (32) Vine quan s'acabi el torn, que anirem a emmerdar-nos. John, ara no. He de tirar endavant tot això. Espera't John. Em sembla que posen alguna cosa bona. Jo solia llegir llibres, però... Potser són les notícies o qualsevol altre insult, o podrien ser programes d'aquests reutilitzables. (33) A la merda tot, hem de tirar endavant tot això! Hem de competir amb els astuts japonesos. No cal que ens preocupem dels vietnamites. Hem de sotmetre l'ós rus i fer-lo agenollar-se. Potser els suecs... ja que hem demostrat qui som als argentins, anem ara i demostrem a aquests altres que ens han cabrejat de debò. Segur que la Maggie estarà encantada. Nah nah nah! "S'cusi, dove il bar?" "Se para collo por eine toe bar?" "S'il vous plait ou est le bar?" Ei! On està el cony de bar, John!?</div> 31> El fragment és un conjunt d'expressions inconnexes i asfixiants. Pink Floyd (Roger Waters) ja havia fet una cosa semblant a "What Shall We Do Now?". 32> L'oient es queda amb el dubte de saber a què es refereix. 33> Crítica clara, un cop més (ja s'havia fet a Wish You Were Here) a la indústria de l'entreteniment. Ara enfocada directament sobre la indústria del cinema, potser arran de les diferències d'opinió que van sorgir entre Waters i Parker. El primer sempre va acusar el segon de voler crear un "film comercial". ... però tot era obra de l'alcohol. Recaurà. Un cop més. I un altre. Aliens a la realitat, tots recaurem. I quan la guerra total, la destrucció en massa, ens colpegi a tots nosaltres, ens adonarem dels nostres errors. Ni el mur més alt ni la cortina més gruixuda no ens podran protegir de nosaltres mateixos. Quan veurem dos Sols en l'horitzó, en fer-se fosc, serem a punt per descansar, però no en pau. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cut4sma.png' width='300' height='300' class='imgCen'/> <hr size="2" width="100%"> <div style="text-align: center;">two suns in the sunset El Sol s'està amagant pel retrovisor, enfonsant-se rere els ponts de la carretera. Penso en tot allò bo que hem deixat sense fer, i pateixo premonicions, confirmo sospites de l'holocaust que arriba. El filferro que sosté el suro que manté la ira tancada, cedeix. I, de sobte, és de dia un altre cop. El Sol és a l'est, encara que el dia toca a la fi. Dos Sols en l'ocàs... potser la cursa de l'home s'està acabant. Com el moment en què els frens es bloquegen, i rellisques contra el gran camió, allargues el fred moment amb la teva por, i mai no tornaràs a sentir les seves veus, i mai no tornaràs a veure les seves cares. Ja no podràs recórrer mai més a la llei. Mentre el parabrisa es fon, i les meves llàgrimes s'evaporen, deixant només carbó per defensar, comprenc a la fi els sentiments d'aquells pocs, cendres i diamants, enemic i amic. <big>Tots érem iguals al final.</big></div> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/cut1sma.png' width='300' height='302' class='imgCen'/> <hr size="2" width="100%"> 0

2008-07-25T18:43:55+02:00

2008-07-26T20:16:14+02:00 1181309

pink-floyd-the-final-cut publish Pink Floyd: The Final Cut

2008-07-26T20:26:18+02:00

49017

Sobre l'èxit, la trajectòria de Pink Floyd estava molt clara: eren un dels grups de rock més aclamats del món. Els seus concerts, a partir de 1974, havien esdevingut multitudinaris, però Waters pensava que això no els conferia cap mena de poder per sobre del bé i del mal: Waters veia Pink Floyd com un instrument de denúncia (no necessàriament de caire polític, com es pot comprovar a The Dark Side of the Moon o Wish You Were Here), però la denúncia estava al servei de la qualitat: n'era només el trasfons. <ul><li>El preludi</li></ul>Amb Animals, Waters canvia la visió de conjunt: ell reflotava Pink Floyd conduint-lo per camins més crítics a partir de les seves lletres (únicament seves). Per tant, el grup es convertia en un instrument al SEU servei: la qualitat no minva en absolut, però el missatge ultra-crític es converteix en la pedra angular del grup de Cambridge. Pink Floyd va mantenir el seu èxit i fins i tot el va augmentar, però començaria a entrar en una dinàmica autodestructiva alhora que brillant per a la història del rock. Waters criticava l'èxit, fonamentalment. Ell, que se n'havia aprofitat i l'havia desitjat més que ningú (l'objectiu de Pink Floyd el 1972, durant les sessions del Dark Side, era sobretot "arribar a la fama"), entrarà juntament amb la resta del grup en un estat de reflexió lírica i onírica: d'aquí sortirà Wish You Were Here, en què Pink Floyd es pregunta "com hem pogut arribar a aquests extrems". Això que sembla no tenir gaire connexió amb Pink Floyd The Wall és en realitat el punt de partida del tercer maó, l'èxit. La reflexió lírica es tornarà en autocrítica dura i extensible a tota la societat. "Dogs" és el segon tema de l'àlbum Animals (1977) i un dels més crítics de tota la carrera de Pink Floyd. La lletra pot servir com un veritable antecedent del que pensa Pink sobre el tema. La primera part de "Dogs" diu així: <blockquote>Hauràs de ser boig, hauràs de tenir una veritable necessitat. Hauràs de dormir de peu, i quan siguis al carrer, hauràs de ser capaç de caçar la carn fàcil amb els ulls tancats. I llavors, silenciosament, ràpid com el vent i d'amagat, hauràs d'atacar en el moment precís, sense pensar-ho. Després d'un temps, podràs preocupar-te de les formes, com ara portar corbata o saludar amb una encaixada de mans (1). Fer una mirada determinada i lluir un somriure sincer. T'has de guanyar la confiança d'aquells a qui enganyes, per tal que, quan es girin, tinguis l'oportunitat de clavar-los la punyalada. Hauràs de tenir sempre un ull obert que vigili per sobre l'espatlla. Ja saps que conforme et tornis vell la cosa s'anirà complicant cada cop més. Al final, plegaràs i desapareixeràs, amagaràs el cap sota la sorra, només seràs un altre vell ressentit, tot sol i morint-te de càncer. I quan perdis el control, destruiràs tot allò que hagis sembrat. Mentre la por va en augment, la mala sang confon i desorienta. Llavors ja és massa tard per perdre tota la influència de la qual t'has aprofitat. Que et vagi molt bé mentre t'enfonses, mentre vas avall, tot sol, arrossegat per la pedra.</blockquote> Respecte d'aquest criticisme, la resta de membres del grup han fet declaracions contràries. Waters estava usant Pink Floyd com si depengués només d'ell. La música es va tornar fosca, obscura. Si Wish You Were Here va ser un àlbum magnífic per a Gilmour i Wright (aquest darrer l'ha alabat molts cops), Animals provocarà el següent comentari de Wright: "No m'agradava la majoria de la música de l'àlbum, però he de dir que tampoc no hi vaig posar res de la meva part, ni vaig fer el més mínim esforç. No tenia res a aportar. Simplement vaig interpretar la meva part, i crec que ho vaig fer bé. Però Roger [Waters], em sembla, estava prou satisfet que jo no aportés res. Suposo que va ser el començament de tot l'ego autodestructiu de Pink Floyd". (2) <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/llacwywh.png' width='390' height='384' class='imgCen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/fotoanimals.png' width='390' height='390' class='imgCen'/> El contrast és evident. A dalt, una imatge del Llac Mono (Califòrnia), extreta del llibret de Wish You Were Here. A baix, una fotografia de la Battersea Power Station (Londres), extreta del llibret de Animals. <div style="text-align:center"><big>***</big></div> <ul><li>El maó</li></ul> Al film d'Alan Parker, el tema de l'èxit es tracta de passada, però d'una manera totalment significativa. Pink és precisament una estrella del rock que plena concerts multitudinaris i assisteix a les millors festes VIP amb productors i gent de l'alta societat, però es troba completament alienat d'aquest món. El guió del film ens mostra com l'èxit i la fama també han constituït un nou maó en el mur de Pink. Les escenes són totalment descriptives: des de la "groupie" (interpretada per Jenny Wright) i les seves amigues que, per tal d'entrar en una festa, faran el que sigui -això inclou fel·lacions al guarda de seguretat i despullar-se gratuïtament davant els assistents dins un camió-, fins a la repugnant luxúria que desprenen els suposats "amics" de Pink, principalment el seu representant. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/groupie1.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/groupie2.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/tercera.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> El tractament de l'èxit a Pink Floyd The Wall es veu reforçat pel tema "Young Lust", amb una lletra com aquesta: "Desitjo moltes dones en aquest desert que em facin sentir realment com un home. Em quedo en aquest refugi de rock and roll. Oh, noia, fes-me lliure. Necessito una noieta bruta". L'èxit culminarà amb la bogeria col·lectiva de Pink, reconvertit en líder feixista, esperonant el seu públic a "posar contra el mur" als "maricons", els "jueus" i, en definitiva, tots els que són diferents. La lletra del tema "In the Flesh!" (no confondre amb "In the Flesh?") és l'inici de la bogeria de Pink i el principi de la seva fi, en la qual l'èxit juga un paper molt important. A l'inici del film, diferents imatges representen uns disturbis en un concert en els quals la policia intervé repressivament. Els concerts es comparen amb la guerra: era així com Waters va arribar a veure'ls, com una batalla entre els músics i l'audiència. Els disturbis no són ficticis: estan basats en fets ocorreguts durant la gira "Wish You Were Here" (abril de 1975). Als 5 concerts que Pink Floyd va oferir a Los Angeles, la policia de la ciutat va arrestar 511 persones, la majoria acusades de possessió de marihuana. La policia de Los Angeles va justificar l'actuació en base a les sospites que als concerts es traficava amb cocaïna i amb armes de foc. En realitat, les sospites eren fictícies. Però el mur de Pink Floyd s'anava alçant lentament. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/primera.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/segona.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/darrera.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/darrera2.png' width='390' height='219' class='imgCen'/> <hr size="2" width="100%"> (1): l'encaixada de mans és totalment simbòlica. Només cal recordar la portada de Wish You Were Here i l'enganxina amb els quatre elements. (2): Rick Wright, novembre de 1994, BBC Omnibus Pink Floyd Special 1994. 0

2008-01-10T17:45:26+01:00

2008-07-03T12:21:02+02:00 991507

5-tercer-mao-l-exit publish 5. El tercer maó. L'èxit.

2008-07-03T12:21:02+02:00

49017

Parlar de sobreproteccionisme a "Pink Floyd The Wall" és fer referència, de nou, al tema de la violència (<a href="http://www.lacoctelera.com/sepharad/post/2008/01/09/3-primer-maai-violaancia-i-intimidaciai" title="http://www.lacoctelera.com/sepharad/post/2008/01/09/3-primer-maai-violaancia-i-intimidaciai" id=link_0>--> el primer maó</a> tracta aquest concepte). S'aprecia el concepte de violència com un resultat d'un cúmul de circumstàncies de tot tipus (educacionals principalment), una de les quals és el sobreproteccionisme. Aquest sobreproteccionisme que Pink rep de la figura materna -dona conservadora i amb un paper estranyament protagonista al film, malgrat que el seu personatge és molt passiu-, ve donat per l'exercici d'una doble moral que permetrà la mare de Pink de desocupar-se'n, relegant la seva educació a les institucions escolars (les quals exerciran, personificades en la figura del professor, la seva repressió contra la llibertat de pensament, com ja veurem en el quart maó), alhora que quan el seu fill creixi voldrà tenir-ne el control absolut i permanent, incapaç de veure que, així, està esdevenint un element més de repressió, un maó més en el mur. Pink és (o més aviat "ha estat", encara que la trajectòria vital de la mare no es descriu en el film) un sobreprotegit amb seriosos problemes emocionals, i així se'ns mostrarà en reiterades ocasions. Per exemple, una de les fòbies més grans que desencadenen la "metamorfosi" del personatge és un record de la infància, en què es barreja una malaltia aparentment greu amb els dictàmens de la seva mare (dita fòbia motiva el tema "Comfortably Numb", el títol del qual no és més que un símbol de la placidesa i despreocupació dels infants). Un altre exemple és potser encara més clar, i en aquest cas il·lustra la doble moral materna: Pink és "abandonat" en un parc amb altres nens de la seva edat que, a diferència d'ell, tenen pares a la seva vora. Pink acabarà gronxant-se tot sol adonant-se que no coneix el seu pare i que la seva mare l'ha deixat sense res ni ningú. Un altre símbol claríssim, el de la solitud, que comportarà el creixement només físic de Pink, mentre que la seva ment continuarà essent la d'un infant. És per això que Pink, havent conquerit la fama i l'èxit, potser massa aviat ("you reach for the secret too soon...", cantava Waters a "Shine On... part 1"), continua duent un rellotge amb el Mickey dibuixat a l'esfera. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/relojmickey.JPG' width='403' height='227' class='imgCen'/> No és tampoc agosarat afirmar que el sobreproteccionisme es mostra al film com un factor més de determinisme ambiental o educacional. Ignorem si la mare de Pink va ser criada en un ambient sobreprotector i alhora passiu, com ha ocorregut amb Pink (però és probable que sí); en canvi, no ignorem que Pink, el sobreprotegit, farà el mateix amb la seva esposa, i de la mateixa manera (resultant també, alhora, un amant passiu i fins i tot violent, a jutjar per la lletra de "Don't Leave Me Now"). Això provocarà el fracàs afectiu del personatge (tema a tractar més endavant, com a cinquè maó) i la seva caiguda definitiva, el tancament del mur després que el telèfon soni repetidament, sense que hi hagi "ningú a casa" ("Nobody Home"). El tema es tracta de manera determinista perquè, aparentment, el protagonista no té altra sortida que ser com és; i en aquestes circumstàncies ha de resultar forçosament il·lícit atribuir-li qualsevol mena de responsabilitat. De fet, Pink no és jutjat ni reprovat per ningú fins al final del film, quan l'escenificació del judici moral ("The Trial") comportarà no només la negació d'aquest determinisme (el propi Pink s'adona dels seus errors, i per això concorre a judici) sinó també la condemna del protagonista. Així, el sobreproteccionisme es converteix en un tema clau, un element que possibilitarà el judici i la condemna morals alhora que marcarà el tràgic desenllaç de la història. Una història que té com a punt d'inflexió la "metamorfosi" de Pink, abans esmentada, causada per tots els factors que componen el mur, però pel sobreproteccionisme d'un mode especial. Al cap i a la fi, no és el feixisme (*) un sistema proteccionista més? <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/flesh1.JPG' width='403' height='227' class='imgCen'/> (*): entès, com al film, no [només] com a ideologia política, sinó com a qualsevol sistema repressiu. 2

2008-01-10T17:37:35+01:00

2008-06-27T22:26:01+02:00 991503

2008-06-29T11:38:33+02:00

4-segon-mao-sobreproteccionisme publish 4. El segon maó. El sobreproteccionisme

2008-06-29T11:38:33+02:00

49017

<div style="text-align: center;"> Por encima, el albatros se mantiene inmóvil en el aire y en la profundidad bajo las onduladas olas en laberintos de cuevas de coral el eco de un tiempo distante viene envolviendo a través de la arena y todo es verde y submarino. Y nadie nos mostró la superficie y nadie sabe el donde o el por que. Algo se agita y algo intenta comenzar a escalar hacia la luz Extraños paseando en la calle por accidente dos miradas separadas se encuentran y yo soy tu y a quien veo es a mi. Y te tomo de la mano y te conduzco a través del terreno ayúdame a entender lo mejor que pueda. Y nadie nos llama para seguir adelante y nadie nos hace cerrar los ojos nadie habla y nadie intenta nadie vuela alrededor del sol... Todos los días despejados, caes ante mis ojos despiertos, invitando e incitándome a ascender y a través de la ventana en la pared vienen corriendo sobre alas de luz solar un millón de brillantes embajadores de la mañana Y nadie me canta canciones de cuna y nadie me hace cerrar los ojos así, lanzo la ventana lejos y te llamo a través del cielo... </div> <div style="text-align: center;"> <object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uLJ_QVfT_wM&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/uLJ_QVfT_wM&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object></div> <div style="text-align: center;"><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/5sein6WnbY0&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/5sein6WnbY0&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object> </div> 0

2008-05-27T09:55:58+02:00

2008-05-27T10:05:05+02:00 1126243

nadie-habla-y-nadie-intenta publish Nadie habla y nadie intenta...

2008-05-27T10:05:05+02:00

7618

Esta mañana me he sometido a examen: visita a mi otorrino. Si hubiera dejado de fumar no habría hecho falta ir, pero lo único que he conseguido ha sido reducir, y ahora estoy en 3 cigarros. Su respuesta ha sido: - Enhorabuena. Me he quedado sorprendida pues yo esperaba que dijera: - No, querida, se trata de no fumar ABSOLUTAMENTE NINGÚN CIGARRO. Sin embargo me ha dado la enhorabuena por haber reducido tantísimo. Es más, me ha dado la razón cuando le he dicho que esos tres cigarros no pueden ser ni malos. Tendré que seguir controlando y desde luego no aumentar la dosis. Y seguir con las revisiones trimestrales. 3 al día está bien, y no sólo en lo relativo al tabaco. La vida puede ser muy agradable con 3 al día: - Tres cigarritos. - Tres paseos playeros. - Tres poemas. - Tres canciones. - Tres cervezas. - Tres polvos. - ... <object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uHXJKLRBbTk&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/uHXJKLRBbTk&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object> 19

2008-05-08T14:45:04+02:00

2008-05-08T14:48:31+02:00 1107387

2008-05-12T15:10:24+02:00

3-al-dia publish 3 al día

2008-05-12T15:10:24+02:00

46568

ESTOY LEYENDO POR ESTOS DIAS EL LIBRO DENTRO DE PINK FLOYD POR NICK MASON EN ESPAÑOL. LO COMPRE EN TOWER DEL PASEO SAN RAFAEL. ESTOY TERMINANDO EL CAPITULO 3, CUANDO SYD BARRETT YA TIENE AFECTADO EL CEREBRO POR EL CONSUMO DE ACIDO DIARIO. INTERESANTE LIBRO EN UN LENGUAJE SENCILLO. FAVOR VER MIS PAGINAS <A href="http://www.semanariociudadjardinnortehoy.blogspot.com">www.semanariociudadjardinnortehoy.blogspot.com</A> <A href="http://www.pinkfloyd2007.blogspot.com">www.pinkfloyd2007.blogspot.com</A> <A href="http://www.jorgealbertobaron.blogspot.com">www.jorgealbertobaron.blogspot.com</A> 0

2008-03-17T15:54:03+01:00

2008-03-17T15:54:03+01:00 1058445

dentro-pink-floyd-nick-mason publish DENTRO DE PINK FLOYD POR NICK MASON

2008-03-17T15:54:03+01:00

99245

Una vez posteé un momento pause. <a id="link_0" title="http://www.lacoctelera.com/cangrejoermitano/post/2007/11/25/momento-pause" href="http://www.lacoctelera.com/cangrejoermitano/post/2007/11/25/momento-pause">Aquella vez </a>era un paisaje campestre dedicado a Slap. Llevamos más de diez días de temporal de levante. Aquí la gente empieza a estar mosqueada, yo sólo llevo viviendo aquí cuatro años, pero los que llevan toda la vida nunca han visto un temporal que dure tanto tiempo. Como mucho 5 ó 6 días, algo ya inusual, pero desde luego no 12 ó 13, como llevamos. Ha bajado de intensidad durante un par de días, pero parece que vuelve a apretar. (Las imágenes, precisamente son de cuando el temporal empezaba a bajar de intensidad). El caso es que consigo tener momentos pause cada vez que me asomo a la ventana o bajo con Ringo a la playa. El viento me pone las pilas tanto como el sol, aunque de una manera mucho más agitada, llenándome de sal la boca (y las gafas). Y observar el mar, tan vivo... <img class="451" id="img_3" src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/cangrejoermitano/viento-levante-cuatro.JPG"> <img class="451" id="img_2" src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/cangrejoermitano/viento-levante-uno.JPG"> <object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nd_7cDaIcco&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param> <embed src="http://www.youtube.com/v/nd_7cDaIcco&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object> <img class="451" id="img_1" src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/cangrejoermitano/viento-levante-tres.JPG"> <img class="451" id="img_0" src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/cangrejoermitano/viento-levante-dos.JPG"> 10

2008-02-16T17:08:09+01:00

2008-02-16T17:19:17+01:00 1031575

2008-02-18T12:53:34+01:00

viento publish VIENTO

2008-05-31T09:38:37+02:00

46568

"Pink Floyd The Wall" és un film violent, tot i que no reflecteix una abundància desmesurada d'escenes violentes. La violència que reflecteix no és només física o psicològica: va més enllà del fet violent; és una "violència pel que passarà" o "pel que pot passar". En altres paraules: els temors psicològics del protagonista desencadenen una cadena violenta amb gran similitud al procés que va viure Roger Waters. Algun cop he comentat com va funcionar el concepte: Waters s'anava alienant del que feia a mesura que l'audiència s'anava tornant violenta -valgui la redundància de l'adjectiu-. Els petits escenaris de l'època psicodèl·lica (com aquell UFO Club de Londres que havia acabat amb les moquetes plenes d'escuma) van passar a ser grans teatres o festivals al Hyde Park a l'aire lliure, escenaris a Knebworth, gires mundials. Tot, però, acompanyat pel caràcter "bohemi" del grup. 1 any per enregistrar 5 temes era un termini inacceptable per a qualsevol discogràfica, però amb Pink Floyd es feia una excepció: un cop més, els diners ajudaven a la felicitat. El problema va arribar amb els grans estadis i la gira "In the Flesh Tour" (1977-78) i amb l'enfrediment de la relació intergrupal i amb el domini de Waters; i tot plegat va ser un cúmul de circumstàncies fins que un espectador va rebre una escopinada a la cara. L'artista s'havia tornat contra el seu públic. Si fa o no fa, ocorre el mateix amb el personatge de Pink Floyd (Bob Geldof) al film. Un músic de rock famós, conegut, però psicol·lògicament dèbil, per causa de tots els "maons" indigestos que ha anat acumulant al llarg de la seva vida (i també, per què no, per causa d'una certa hipersensibilitat), acabarà per reconvertir-se en botxí, purgant els seus fans, i condemnant els que no compleixin els seus protocols estrictes a la no-existència. De la mateixa manera que qualsevol feixisme. (I permetin que utilitzi aquest terme, "feixisme", a la manera com crec que s'imposa a la pel·lícula: com un sinònim de qualsevol mena de moviment repressiu). <img src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/1violent.png" id="img_0" class="imgcen" height="400" width="400"> Si Pink Floyd és violent, i això s'atribueix a una ment "perturbada", caldrà preguntar-se més endavant per què està aquesta ment "perturbada". Però, entre d'altres factors i anècdotes biogràfiques del personatge, podem afirmar que ha mamat violència, encara que en fos inconscient. De nou, no és una violència física, potser. És una doble moral materna, una repressió escolar, un luxe morbós i hipòcrita en la seva trajectòria professional. És el voler ser i no ser; és el fer veure que s'és abans de ser-ho. És, sembla, l'essència de la vida moderna. I es projectarà en la seva relació amb el món. Altres elements actuen més aviat com a símbols intimidatoris. El propi mur ho és, així com les forces de seguretat, la colleta de feixistes ("Britannia Rules Again!") que acompanya al Pink repressor, o inclús el mànager del music, que podria representar perfectament un magnat de la indústria discogràfica, contra la qual -recordem- ja havia Waters alçat la veu quatre anys, a l'àlbum "Wish You Were Here", en els temes "Welcome to The Machine" i, sobretot, "Have a Cigar", amb la veu de Roy Harper. Quan la intimidació es torna en fanatisme és quan s'esdevé la violència física (i només aquesta), la que podem apreciar en la pel·lícula, la "sang i fetge". La barbàrie irracional, en la qual Waters inclou amb encert la crua guerra que es va endur la vida del seu pare. <img src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/2violent.png" id="img_1" class="imgcen" height="400" width="400"/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/vlcsnap-3303295.png' id='img_2' height='400' width='400' class='imgcen'/> <img src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/3violent.jpg" id="img_3" class='imgcen' height="400" width="400"> La violència, en escalada, arribarà fins el moment d'embogiment de Pink Floyd. Un embogiment que es pot interpretar com una al·legoria i que en cap cas s'afirma que sigui real, tot i que res no sembla indicar el contrari. Llavors, martells i altaveus es convertiran en un nou element d'intimidació. Serà quan fins i tot els radicals s'amaguin de Pink, perquè la seva metodologia propugna la destrucció violenta de la pròpia violència; propugna la lluita eterna i el que és més important: no sabem encara contra qui. És el reflex de malestar d'un ciutadà que reivindica el que li han pres mitjançant l'únic mètode que coneix, el mateix que li van ensenyar a l'escola, el mateix que ha après al carrer, el mateix que es percep en les reunions VIP a les gires i els concerts: la destrucció, no només de les coses sinó sobretot de les persones. <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/wall1.png' id='img_4' height='169' width='400' class='imgcen'/> <img src='http://www.lacoctelera.com/myfiles/sepharad/wall2.png' id='img_5' height='169' width='400' class='imgcen'/> <hr size="2" width="100%"> 5

2008-01-09T19:23:56+01:00

2008-01-09T19:23:56+01:00 990633

2008-01-13T00:38:59+01:00

3-primer-maai-violaancia-i-intimidaciai publish 3. El primer maó. Violència i intimidació

2008-07-08T17:51:34+02:00

49017

<IMG id=img_0 style="WIDTH: 212px; HEIGHT: 267px" height=794 src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/the-dude/the-piper-at-the-gates-of-dawn-40th-anniversary-limited-edition-20070919050200888.jpg" width=580 class="imgdcha">En el mes de octubre (2007), a modo de festejo por los cuarenta años del lanzamiento de esta obra clásica del rock, salieron a la venta dos ediciones remasterizadas de lo que fuera el álbum debut de Pink Floyd, piezas de colección que todo fanático que se jacte de serlo debe tener en su poder. Existen dos ediciones, una doble, que contiene el álbum original tal cual lo conocemos, además de una version del mismo en mono; y una edición triple (foto) que es realmente una gema. Además de la presentación simil-libro con tapa dura y una foto de la portada pegada a mano con los nombres de la banda ydel disco en color dorado, en su interior encontramos un librito de siete paginas que contienen las letras de los temas, además de fotos del grupo y todala data técnica de las canciones. En la ultima parte hay una especie de sobre de carton con la cara de Syd de un lado y con la info del disco tres (los otros dos son las versiones mono y stereo del álbum original) del otro. Pero esto no termina aquí, dentro de este sobre de carton encontramos un librito con dibujos y escritos, ademas de una aparente carta dirigida a "Roge" por su madre, toda una rareza. En este tercer cd, ademas deescuchar las versiones mono de "Arnold Layne", "Candy and a Currant bun", "See Emily play", "Apples and oranges" y "Paintbox" (no incluidas en el original) podremos tambien deleitarnos con: una edición francesa de "Interstellar Overdrive", una version stereo de "Apples and Oranges", una version alternativa de "Mathilda Mother" (una perla) y una sexta toma del ya mencionado "Interstellar..." Una hermosura, un tesoro, algo para coleccionar y escuchar. 0

2007-11-14T06:48:59+01:00

2007-11-14T06:48:59+01:00 925407

-the-pipper-at-the-gates-of-down-ediciain-40-aniversario- publish "The Pipper at the Gates of Down" - Edición 40 Aniversario -

2007-11-14T06:48:59+01:00

83873