. .. . . . . . . . . . . . posts manllevats a Raons que rimen. . dilluns, 13 / juliol / 2009 50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 a...
Un concierto en el Auditori, un filme documental y la edición de una biografía del músico Pau Riba servirá para conmemorar los 35 años desde la e...
En 1970, la discográfica Concèntric, fundada por Ermengol Passola, se vio en la necesidad de enmendar las palabras de uno de sus artistas más emble...
Publicado por Alfonso Valencia 1 Noviembre, 2010 Sin Comentarios Helos ahí a los tres juntitos: han conseguido tener en jaque a los medios de comunicación del país y , además, ser apoyados por los afines a la derecha, y ser zaheridos, como muy dic...
Publicado por Alfonso Valencia 21 Octubre, 2010 Sin Comentarios Esta es, digamos, la visión canallesca de una mujer, para más INRI socialista, y ya el colmo, ¡nueva ministra de Zapatero! Si esto no es una ofensa a la dignidad de la mujer que venga Dios y l...
nil del turó. * Sí, la poesia té una manera insidiosa de fer. Ens visita quan no l'esperàvem, ens prèn quan ens li confiàvem, ens menteix esplèndidament quan la crèiem veraç i ordinària a l'ordre mateix de la nostra vida. Hi recorrem per a no deixar fer el te...
EN EL CINCUENTENARIO DE LA MUERTE DE CARLES RIBA (1893-1959) "¡Qué enfurecidas oigo correr las aguas de nuestro amor, si a ti voy por el débil puente de una caricia!" Carles Ribe. LA VOZ DE LA POESIA PURA CATALANA El poeta barcelonés en l...
. .. . . . . . . . . . . . posts manllevats a Raons que rimen. . dilluns, 13 / juliol / 2009 50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 aniversari de la seva mort Ja tenim el titular! Finalment, amb l'escrit de la Teresa de Paraules i mots, arribem a l'a...
Sobre un tema de Vicente Aleixandre ( Carles Riba ). 28 Setembre 07 * * Se querían. Sufrían… …Se querían, ... Patien que això signifiqués voler-se; decantar-se des de les nits ardents cap a l’esclat dels dies, per més innocentment ... http://miquelturo.lacocteler...
* * Se querían. Sufrían… …Se querían, sabedlo. . & . S’estimaven. Patien que això signifiqués voler-se; decantar-se des de les nits ardents cap a l’esclat dels dies, per més innocentment comprendre segons l’ordre de la mar sota el cel, de l’arr...
* * A qui diré sinó a tu l’hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és nocturn i tot astre insegur, on la set de més set fa el desig impossible? * Tu em crides, vera amor reial! Puc fugir: tot lligam...
* Versos? Escolta. Pel cel inacabable de juny, campanes greus emparen crits d’ocell i van plegats a l’ombra. Els nacres del ponent s’apaguen dolçament per a una estrella sola. Trompetes sonen lluny el comiat obscur d’una altiva sang jove. Jardinet - enc...
* XLI . Una altra crida que la del bosc, fa pura l’obaga insomne. Jo vaig davant. ¿Segueixes? No em giraré. ¿M’estimes? * LXV . Érem nosaltres amb la nit dins les copes. ¿Recordes? Ebris estranyament, parlàrem de vida per més vida. ...
La Coctelera Grupos: la manera más fácil de crear espacios temáticos y de reunión con tus amigos donde poder compartir información y debatir
